Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Més enllà de la modernitat
Sense por de sorprendre voldria afirmar, per introduir aquest text, que la cultura artística de la darreria del segle XX potser no existiria sense comunicació i mediatització O, més ben dit, que sense aquesta materialització de cara al públic la cultura artística potser només seria un residu destinat al plaer individual i solitari d’una elit introvertida i poc oberta al món de la vida de cada dia Ens agradi o no, avui, a un director de museu, d’art o de qualsevol altra cosa, sobretot als Estats Units, se li exiigeix molt més de generar recursos econòmics i mediàtics que no pas de conèixer l’…
La Traza
Partit polític
Partit format a Barcelona a la primeria de 1923, a imitació del naixent feixisme italià, en especial per militars, però també per estudiants.
A l’inici tingué una important projecció intellectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera El seu origen se situà el 1922 abans de la “Marxa sobre Roma”, quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista o simpatitzants menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya notablement en medis jaumins, parallela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra desembre de 1922 L’aparició dels…
Partit Republicà Centralista
Partit polític
Partit fundat entre el 1887 i el 1888 per l’expresident de la I República i filòsof krausopositivista Nicolás Salmerón y Alonso.
La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…
L’arquitectura religiosa a la prehistòria
Santuaris, temples i sepulcres prehistòrics A la prehistòria, com avui, els ritus i els cultes de la collectivitat requerien un espai, un decorat idoni El dels grans caçadors del paleolític superior eren sales recòndites, de difícil accés a l’interior de coves profundes, estances que calia illuminar amb teies i llums de greix i que van convertir en santuaris decorats Més endavant, els últims caçadors i els primers pagesos triaren abrics a l’aire lliure i espais singulars, enlairats o relacionats amb les aigües, llocs que pel seu dramatisme afavorien una més gran sensibilitat i el contacte amb…
Els manuscrits de Vic, Girona i la Catalunya Nord (segles XI i XII)
La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…
Sobre la iconografia nacional
L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals de la…
La miniatura catalana en el camí del 1200
Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…
El mosaic de paviment medieval
El mosaic de paviment, com a tècnica, no s’ha deixat d’utilitzar mai des del món antic fins al món actual Les característiques dels paviments de l’alta Edat Mitjana, essencialment els geomètrics, dels quals n’hi ha prou exemples tant a França com a Itàlia, anunciaven ja què serien els mosaics pròpiament romànics, però sobretot demostren fins a quin punt l’herència del món antic era important durant aquells segles Amb l’aparició de les esglésies cristianes durant l’antiguitat tardana, la tècnica del mosaic com a decoració de paviments o bé de murs va trobar un nou camp d’aplicació, al marge de…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
L’art inesperat
Palma La llum de Miró «Jo em sento com un vegetal Per això visc a Palma Aquí tinc arrels La família de la meva mare era d’aquí Tinc arrels en aquesta terra» Són paraules de Joan Miró que expliquen les raons contundents de la seva estada a Mallorca i el presenten com a part de l’illa i de l’ambient per voluntat pròpia Des de ben petit visitava Mallorca, residència de la família materna Allà va establir llaços d’amistat i d’amor arran del seu propi casament Els paisatges i monuments mallorquins són representats als quaderns d’infantesa i adolescència, i les referències a l’illa són constants en…