Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Unión Social Hispánica
Partit polític
Associació política ultradretana i espanyolista fundada a Barcelona el primer de juliol de 1933 i dissolta el 30 de març de 1935.
Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix…
Partido Moderador Tercera Edad
Partit polític
Partit inscrit el 1993 amb seu social a Barcelona i promogut per Juan Miró, Jaime Lloveras, Maria Aznar i Antonio Luis Cubilla.
Partido Federal Orgánico
Partit polític
Partit creat el 1881, que començà a destacar a partir de la denúncia que el seu líder Estanislau Figueras, primer president de la República, féu del pactisme pimargallià.
Aquesta diferenciació té un vessant d’oposició doctrinal al pactisme sinallagmàtic i confederal que Francesc Pi i Margall explicità a Las nacionalidades 1876 Tanmateix, les divergències no es limitaren a aquests temes L’organicisme federal de Figueras –com ha observat Pere Gabriel– fou també una reacció contra l’esquerranisme del republicanisme popular i una afirmació d’Espanya i una defensa d’un estat fort El partit federal orgànic comptà a Catalunya amb una nòmina de collaboradors força significativa Destacaren, en un moment o altre, Gonçal Serraclara, Joan Pla i Mas, Francesc Puigjaner,…
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització feixista constituïda a Madrid a l’octubre de 1931, la secció catalana de la qual fou creada a Barcelona i Badalona al maig de 1932.
Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener,…
Plataforma Cívica Ciutadans a l’Ajuntament
Partit polític
Partit local de Santa Perpètua de Mogoda inscrit a l’abril de 1999 per Francesc Rodríguez, Jorge Redón, Antonio Doblado i José Luis Martínez.
En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 378 vots 5,0% i 1 regidor
Partit Demòcrata Popular de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partido Demócrata Popular [PDP], sorgit a l’octubre de 1982 a Madrid per la separació d’un grup de diputats d’Unión de Centro Democràtico, liderat per Óscar Alzaga.
Formació democratacristiana, defensà el liberalisme econòmic i l’estat de les autonomies A Catalunya, en foren els primers impulsors Joan Josep Folchi, Luis Cierco i Joan Botanch, seguits per molts altres exucedistes i algunes persones d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC La Coalición Popular, pactada amb caràcter estable des de 1982 amb Alianza Popular i la Unión Liberal , donà al PP de Catalunya una quota aproximada del 20% en totes les candidatures d’aquells anys i, per tant, una apreciable presència institucional, cosa que no li impedí de marcar distàncies estratègiques i…
Unió per la Terra Alta
Partit polític
Partit comarcal promogut per Josep Francesc Basco, Pere Joan Certo, Joaquín J. Paladella, José Luis Gamero i Joaquim Vidal, molt vinculats a la Unió de Pagesos.
Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 4 consellers comarcals i en les de 1995 4 con-sellers comarcals En les de 1999 presentà 5 candidatures Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya
Partido Comunista de España
Partit polític
Partit constituït el 1921, format a partir dels nuclis del PSOE partidaris de la Revolució Russa, que des d’agost de 1918 editaven a Madrid el setmanari Nuestra Palabra (dirigit per Mariano García Cortés).
Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un…
Falange Española de las Jons-Auténtica
Partit polític
Partit falangista antifranquista constituït el 1975 que es presentà com l’hereu legítim de l’organització fundada per José Antonio.
Tanmateix, cal cercar el seu origen llunyà en collectius falangistes que no acceptaren la unificació de la Falange i el Requeté del 19 d’abril de 1937 Així, entre el 1937 i el 1938 tingué vida la “Falange Autónoma” impulsada per Patricio González de Canales entre el 1937 i el 1938 i una anomenada Falange Española Auténtica, de genealogia confusa s’atribueix la seva gestació a Vicente Cadenas i Raimundo Fernández Cuesta i també es vincula a una operació de desestabilització del règim franquista El 1939, però, la seva junta clandestina era presidida per Emilio Rodríguez Tarduchy i formada per…
Federació Socialista de Catalunya (PSOE)
Partit polític
Federació de les agrupacions socialistes de Catalunya adherides al Partido Socialista Obrero Español [PSOE], creada el 1903.
Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…