Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Grupo Alfonso
Partit polític
Denominació genèrica emprada pels grups monàrquics ultradretans fundats a partir de 1926 per exmembres de la Federación Cívico-Somatenista (del col·lectiu La Traza) a Barcelona, ciutat on comptà amb tres centres: el central, fundat el mateix 1926 i presidit per César Gimeno (antic “tracista”); el del Poble-sec, fundat el 1929 i presidit per Francisco Beltri Viñals, i el de Sants, fundat el 1930 i presidit per Agustí Rosich Nonell.
A Calella també en fou constituït un el 1926, presidit per Maximiano Cairó Verdaguer En proclamar-se la Segona República les seves seus foren clausurades, però poc després reprengueren l’activitat
Actuació Valencianista d’Esquerra
Partit polític
Partit constituït a l’octubre de 1932 amb el nom d’Actuació Valencianista.
Tenia per objectiu “propalar i afermar pertot arreu els ideals que propugnen la reconstrucció moral i política del País Valencià” Dirigents Pere Mira Noguera, Elies Martí i Llorenç Buades Mantingué la seva activitat durant la Guerra Civil
Conservadors de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al gener de 1980 a Barcelona amb un ideari conservador articulat entorn de l’antimarxisme i del “mantenimiento y defensa de los valores de la civilización cristiana”.
Presentà candidatures en les eleccions autonòmiques de 1980 4024 vots i en les legislatives de 1982 2597 vots Dirigents Juan Parra Balcells president, Santiago Brutau Cirera i Vicente Devesa Alonso vicepresidents Afinals de 1982 abandonà l’activitat política
Unió Laborista de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al juliol de 1933 a Barcelona. Es definí com “una agrupació socialpolítica d’ideari i d’organització corporatius, que té per objecte l’estudi i defensa dels interessos professionals dels treballadors” (art. 1 dels estatuts).
Preconitzava una “reforma dels costums” i “un veritable retorn de la ‘religió i civilització cristianes’” art 46 Dirigents José M Balius Hidalgo president i Jacinto García Viñals secretari Edità Catalunya Laborista Continuà la seva activitat a nivell espanyol, des de 1934, com a Unión Laborista
Convención Republicana de los Pueblos de España
Partit polític
Plataforma impulsada pel Partido Comunista de España (Marxista-Leninista) [PCE (m-l)], constituïda el 1976 a Madrid amb l’objectiu d’establir la República.
La seva secció catalana actuà amb el nom d’Unió dels Republicans de Catalunya Tingué una activitat intensa entre 1976 i 1978 període en què celebrà 5 plenaris nacionals A partir de 1980 donà suport a les llistes d’Unitat Popular Republicana presentades pel PCE m-l Creà una Asociación de Juventudes Republicanas Edità Convención Republicana Tricolor i 14 d’abril
Partit Laborista Català
Partit polític
Partit creat al setembre de 1946 que es declarà “heredero de la combatividad idealista de la CNT”.
Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí
Fomento Obrero Revolucionario
Partit polític
Partit trotskista fundat a París el 1957, continuació del Grupo Comunista Internacionalista.
Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Sector del PSUC que seguí Joan Comorera, el seu secretari general, quan aquest fou expulsat el 1949 del partit.
Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976
Partit Comunista Obrer de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partido Comunista Obrero de España, fundat per Enrique Líster el 1970 a partir d’una escissió del Partido Comunista de España [PCE] motivada per la condemna d’aquest a la invasió soviètica de Txecoslovàquia.
Es declarà prosoviètic i estalinista Fou inscrit amb seu a Barcelona a l’octubre de 1977 Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 12919 vots, a les legislatives de 1982 3128 vots i a les autonòmiques de 1984 2595 vots Man-tingué, tot i el retorn de Líster al PCE, una activitat mínima fins el 1997, quan confluí amb el Movimiento Marxista-Leninista per donar lloc a Reagrupamiento Comunista , però es dissolgué a l’octubre de 1998 El dirigent a Catalunya fou Manuel García Edità Unidad y Lucha 1977-1995 i Endavant 1974-1997
Partido Obrero Revolucionario (Trotskista)
Partit polític
Partit que seguí les orientacions de J. Posadas, líder del Buró Llatinoamericà de la IV Internacional, quan aquest trencà amb el Secretariat (1961) i creà seccions pròpies en la perspectiva de construir una nova Internacional amb partits antiimperialistes, més en diàleg amb les experiències del Tercer Món que amb la russa.
Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista Unificat de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina