Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Partido Revolucionario de los Trabajadores
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1994 com a resultat de la fusió del Partido Socialista de los Trabajadores (La Verdad Socialista) i del Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario (por la IV Internacional).
Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1995 2642 vots i a les legislatives de 1996 2221 votsEls dirigents són Antònia Mercader, Esther del Alcázar, Margarita Olalla i Doroteo Navarro Des de 1994 edita Opción por el Socialismo i Combate Social Al setembre de 1999 un grup de militants del PRT constituí Lluita Internacionalista
Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario (Por la IV Internacional)
Partit polític
Grup trotskista actiu a Barcelona des de l’abril de 1989, com a resultat d’una escissió del Partido Obrero Socialista Internacionalista.
Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 i a les europees de 1994 dins les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores La Verdad Socialista PSTLVS Al desembre de 1994 tots dos grups es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores Dirigents Josep Lluís del Alcázar, Antònia Verdaguer i Guillermina Silva Edità Boletín Político , i després, amb el PST LVS, el Boletín Especial
Partido Socialista de los Trabajadores (La Verdad Socialista
Partit polític
Partit sorgit de la ruptura del Partido Socialista de los Trabajadores al juliol de 1993 i constituït pel seu sector majoritari, continuador del PST.
Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 9356 vots en coalició amb el Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario por la IV Internacional GPOR , procedent del Partido Obrero Socialista Internacionalista Antònia Mercader i Teresa de Vera El 1994 les dues organitzacions es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores El dirigí Esther del Alcázar Edità La Verdad Socialista - Boletín Especial 1993-1994 i La Verdad Socialista-Boletín Político 1994
Socialistes Independents Martorelles
Partit polític
Partit local de Martorelles inscrit al desembre de 1998 per Antonia Márquez, Carmen Martínez i Felipe Elices.
En les eleccions municipals de 1999 obtingué 125 vots 4,8%
Partit Feminista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat a Barcelona el 1977 per l’Organització Feminista Revolucionària.
Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista” Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya En les autonòmiques de 1980 intentà…
Clients, arquitectura i art en la Catalunya modernista
Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…
Cloenda: dos itineraris modernistes
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…
El modernisme a Terrassa i la seva escola de paisatge
Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…