Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Moldàvia 2011
Estat
El 28 de novembre de 2010 es van celebrar a Moldàvia unes eleccions parlamentàries en les quals el Partit Comunista de Vladímir Voronin va obtenir 42 escons, 6 menys dels que tenia, mentre que l’anomenada Aliança per a la Integració Europea el Partit Liberal Democràtic de Vlad Filat i els seus aliats, el Partit Democràtic i el Partit Liberal van obtenir 59 parlamentaris, 6 més que abans Tot i que no van arribar als 61 diputats necessaris per a nomenar president, els europeistes van poder mantenir Vlad Filat com a primer ministre, mentre que el president del Parlament, Mihai Ghimpu, va…
Sierra Leone 2012
Estat
El president Ernest Bai Koroma va sortir enfortit de la cita electoral en vèncer en les presidencials i renovar el seu partit, el Congrés de Tot el Poble APC, la majoria en les legislatives En la consulta presidencial, celebrada al novembre, Koroma va obtenir el 58% dels vots, més de 20 punts més que l'opositor Julius Maada Bio, que va aconseguir-ne el 37% En les legislatives, l'APC va obtenir 67 dels 112 escons en joc El Partit del Poble de Sierra Leone SLPP, la formació de Maada Bio, es va quedar amb 42 parlamentaris Dues setmanes després de la consulta, Koroma, en el poder des del 2007, va…
Malawi 2017
Estat
La corrupció, endèmica en l’administració i la política de Malawi, va fer trontollar el Govern de Peter Mutharika i va erosionar les aspiracions de l’expresidenta Joyce Banda Mutharika va destituir al febrer el ministre d’Agricultura, George Chaponda, acusat d’haver acceptat su-borns en un contracte d’importació de blat de moro En un escorcoll a la casa de Chaponda, la policia sembla que va trobar uns 200000 dòlars estatunidencs, procedents de la transacció per la qual es van comprar 100000 tones del blat de moro a Zàmbia Chaponda, molt proper a Mu-tharika, és el primer ministre…
Costa d’Ivori 2010
Estat
El president de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, en no reconèixer la seva derrota electoral, va agreujar la crisi política que viu el país des del 2002 En la segona volta de les eleccions, celebrades el 28 de novembre, el candidat opositor Alassane Ouattara va obtenir el 54,1% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent CEI i Gbagbo va aconseguir el 45,9% El resultat no va ser acceptat per Gbagbo, que va demanar un veredicte al Consell Constitucional, presidit pel seu amic Paul Yao N’Dré El Consell, sotmès a les pressions presidencials, va declarar vencedor Gbagbo, amb el…
Nauru 2011
Estat
L’actualitat del país va seguir marcada per la precària situació econòmica i la cerca de fonts de finançament exterior En aquesta recerca d’ingressos, una primera font han estat principalment les ajudes de Taiwan, a canvi del reconeixement diplomàtic La segona font de recursos ha estat Austràlia, que va injectar diners al país per sufragar un camp d’internament de refugiats que es va obrir en el marc de la “solució pacífica” del primer ministre Howard, i que es va tancar el 2008 a causa de les penoses condicions de vida de les persones recloses Malgrat tot, ni Nauru ni Austràlia han renunciat…
Guatemala 2014
Estat
El consens polític sobre la reforma del sistema electoral es va trencar quan el president, Otto Pérez Molina, va proposar incloure en el debat la possibilitat d’ampliar el mandat de govern i, fins i tot, la reelecció presidencial Però finalment el tema no va entrar en l’agenda de negociació i aquesta va continuar avançant amb la intenció de tenir un sistema nou abans de les eleccions del 2016 D’altra banda, després de ser extradit als Estats Units sota l’acusació de blanqueig de capitals, l’expresident Alfonso Portillo va admetre en un judici celebrat a Nova York que havia acceptat…
Partido Socialista Obrero Español (Histórico)
Partit polític
Nom que adoptà el 1974 el sector del PSOE liderat per Rodolfo Llopis, que no havia acceptat l’accés del grup renovador de l’interior a la direcció.
La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los enfoques de la…
Comunión Tradicionalista Carlista
Partit polític
Partit creat al maig de 1986 a El Escorial en unificar-se organitzacions, col·lectius i personalitats del carlisme.
S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”, la Comunió Carlista , la Unión Carlista braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella i la Comunió Tradicionalista és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí PC El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina La CTC…
Kosovo 2009
Estat
Sota la supervisió de l'OTAN, l'any va començar amb l'entrada en funcionament de les Forces de Seguretat Kosovars, de caràcter multiètnic Al novembre, Kosovo va celebrar les seves primeres eleccions des de la declaració d'independència Aquestes eleccions locals formen part del procés de descentralització inclòs en el pla de ruta cap a la independència promogut per Martti Ahtisaari, enviat especial de les Nacions Unides a Kosovo A l'octubre, la Comissió Europea va proposar iniciar la negociació sobre la liberalització de visats per als nacionals kosovars en l'espai comunitari i l'establiment d…
Comunió Carlista
Partit polític
Partit dels carlins carlooctavistes, anomenats així pel fet de reconèixer com a monarca l’arxiduc Carles d’Habsburg i de Borbó (Carles VIII), nét de Carles VII, enfront dels seguidors del regent Xavier de Borbó-Parma, designat per Alfons Carles I, l’últim rei carlí.
També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al règim i que…