Resultats de la cerca

De fet, diversos collectius d’“esquerra falangista” i falangistes crítics amb la burocratització del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS assajaren de legalitzar un grup amb la denominació de “FE de las JONS” a les darreries del franquisme, com els Círculos Doctrinales José Antonio CJA , el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES o els seguidors de Manuel Hedilla, agrupats en el Frente Nacional de Alianza Libre FNAL Tanmateix, la denominació fou aconseguida oficialment al setembre de 1976 pel collectiu de Raimundo Fernández Cuesta exministre…

Tot i ser d’àmbit estatal, tingué el gruix de militància a Barcelona, així com la seu central Conservà el discurs radical socialitzant i antifranquista de FE de las JONSa i, fins i tot, el 1978 un grup de joves militants participà en un festival juvenil organitzat a l’Havana Cuba Ángel Gómez Puértolas succeí a Fernández i dirigí el partit fins a la seva pràctica extinció el 1995, quan cedí la denominació de FEA a la Falange Española de las JONS liderada per Gustavo Morales, perquè aquesta participés en les eleccions legislatives de 1996 problemes legals impedien utilitzar el nom FE de las…

Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa advocat, Luis Fontes de Albornoz industrial, Luis Gutiérrez Santamarina escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina, Francisco Palau Rabassó enginyer i fundador de la Peña Ibérica i Pompeyo Claret també “ibérico” Palau Rabassó i Gutiérrez Santamarina a…

Els seus pilars ideològics són pàtria, justícia social, treball i família, i es proposa d’aconseguir un “equilibrio social, económico y cultural de fuerzas y cristianismo” Representants Telesforo Julio Mongrovejo i Manuel Solà

Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de Barriobero d’…

Sembla que s’integrà en el Partit Federal Ibèric Altres dirigents Eduardo Sanjuán, Raimon Samsó, Josep Guillamón, Antoni Ortega Farreró i Félix Burgada

Fou presidit per Gabriel Garcia Tomàs secretari i Alfons Gassol Guilà La seva finalitat era “propugnar, per tots els mitjans, els ideals de justícia social, llibertat i resoldre i organitzar el treball en el camp i a la ciutat, fent impossible l’atur forçós i la usura en tots els ordres” El 1933 s’incorporà a l’ Extrema Esquerra Republicana

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…

Els dirigents procedien del Front d’Alliberament de Catalunya

A l’octubre d’aquell any s’uní a Estat Català del Proletariat Dirigents Salvador Bartrolí i Agustí Moya