Resultats de la cerca

El 1971 adoptà el nom d’Organización Comunista Octubre OCO i el seu front obrer fou els Comités Obreros Com a OCO edità Manifiesto i En Lucha El 1976 esdevingué Unión de Marxistas-Leninistas, desapareguda el 1984, i el seu front obrer fou la Plataforma de Lucha Obrera 1979-1984, que edità Nuestra Clase El 1980 donà lloc a la Unión Comunista de Comités Obreros UCCO, que publicà Cuadernos de Línea Política

Formació democratacristiana, defensà el liberalisme econòmic i l’estat de les autonomies A Catalunya, en foren els primers impulsors Joan Josep Folchi, Luis Cierco i Joan Botanch, seguits per molts altres exucedistes i algunes persones d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC La Coalición Popular, pactada amb caràcter estable des de 1982 amb Alianza Popular i la Unión Liberal , donà al PP de Catalunya una quota aproximada del 20% en totes les candidatures d’aquells anys i, per tant, una apreciable presència institucional, cosa que no li impedí de marcar distàncies estratègiques i doctrinals amb…

A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la constitució d’AP a…

Es proposà “unir en su seno a los ciudadanos de las distintas regiones españolas no nacidos en Cataluña y residentes en su suelo y atender sus necesidades” Els líders foren Sebastián Fiol Batista president i Lorenzo Marín Hernández vicepresident Al juny de 1937 encara era actiu

Tingué per objectiu constituir l’“expresión orgánica del Trabajo No tiene por tanto un doctrinarismo cerrado que imposibilite su evolución y adaptación a las necesidades y exigencias de la vida nacional de cada época” Dirigents Juan Camps Compte president i Manuel Panadell Canós president del comitè local Els estatuts establien una secció de joventuts Juventudes Democráticas i la publicació d’un òrgan de premsa a Barcelona Al juny de 1932 encara era actiu

Es proposà “agrupar cuantos simpaticen con los más puros ideales de libertad y democracia” Dirigents Clemente Vizcarri Torres president i Joaquín Jiménez de Alcaraz president de les joventuts Mantenia relacions amb la Unión Social Hispánica