Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Grupo Alfonso
Partit polític
Denominació genèrica emprada pels grups monàrquics ultradretans fundats a partir de 1926 per exmembres de la Federación Cívico-Somatenista (del col·lectiu La Traza) a Barcelona, ciutat on comptà amb tres centres: el central, fundat el mateix 1926 i presidit per César Gimeno (antic “tracista”); el del Poble-sec, fundat el 1929 i presidit per Francisco Beltri Viñals, i el de Sants, fundat el 1930 i presidit per Agustí Rosich Nonell.
A Calella també en fou constituït un el 1926, presidit per Maximiano Cairó Verdaguer En proclamar-se la Segona República les seves seus foren clausurades, però poc després reprengueren l’activitat
Reagrupamiento Comunista
Partit polític
Grup comunista ortodox marxista leninista constituït al març de 1997 per la fusió del Partit Comunista Obrer de Catalunya [PCOC] i el Movimiento Marxista-Leninista [MML].
Poc després de ser creada la formació, bona part dels antics membres de l’MML l’abandonà, i a l’octubre de 1998 el PCOC decidí autodissoldre’s Edità La Voz del Trabajo 1977-1998
Confederació Els Verds
Partit polític
Confederació fundada el 1987 sota l’impuls d’Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya [AV-MEC] i integrada pel Partido Ecologista de Euskadi, Alternativa Ecologista de Galicia i Los Verdes Alternativos de Madrid.
Com a tal participàen les eleccions europees de 1987 i 1989, en aquesta darrera ocasió sense AV-MEC, el seu promotor principal Poc després l’organització espanyola desaparegué a causa de la separació d’aquest darrer partit
Partit Lleidatà
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1983 a Balaguer per Josep Font i Huguet, procedent de Centristes de Catalunya-UCD.
Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent
Esquerra Radical Socialista de Catalunya
Partit polític
Fundada al desembre de 1932 a Barcelona quan els membres del Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya, partidaris de Juan Botella Asensi i d’Eduardo Ortega y Gasset, decidiren adherir-se al nou partit fundat per aquests, Izquierda Radical Socialista.
Dirigents Eloy Candelas Sánchez president i José Laporta Baronat secretari polític Al 1934 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Ortodox i reprengué el nom de Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya Aquesta denominació fou circumstancial, ja que poc després reaparegué amb el nom d’Esquerra Radical Socialista La darrera referència del partit és del maig de 1936
Partido del Trabajo de España
Partit polític
Nova denominació del Partido Comunista de España (Internacional) adoptada al febrer de 1975 per tal de poder incorporar-se a la Junta Democràtica.
Dirigit en l’àmbit estatal per Eladio García Castro Ramon Lobato, participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i en la Plataforma de Convergencia Democrática Després de l’Assemblea de CCOO de Barcelona juliol de 1976, constituí la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT maig de 1977 Proposà la realització d’un front antifeixista i es reclamà seguidor del marxisme leninisme perfeccionat per Mao Zedong Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 en la candidatura Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, amb Esquerra Republicana de…
Acció Monàrquica Catalana
Partit polític
Grup fundat el 1960 per exmembres de les Juventudes Monárquicas de Acción que defensava la monarquia del comte de Barcelona, Don Joan de Borbó.
Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà
Els Verds-Unió Verda (Alternativa Ecologista de Catalunya)
Partit polític
Partit constituït a Mataró el 1989 per Josep Lluís Freijo, exmembre d’Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya.
Es defineix ecologista i pacifista El 1992 concorregué a les eleccions autonòmiques 14041 vots El 1993 participà en la fundació d’ Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya , però poc després abandonà el procés El 1995 el partit es transformà en Alternativa Ecologista de Catalunya-Adherits a Els Verds Europeus Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1995 14651 vots En les legislatives de 1996 presentà la candidatura Els Verds Europeus-Alternativa Ecologista de Catalunya 7828 vots En les eleccions europees de 1999, concorregué en la llista Los Verdes-Grupo Verde 36623 vots, 1,3% En…
Catalunya Lliure
Partit polític
Organització independentista sorgida al juny de 1989 com a coalició impulsada pel Moviment de Defensa de la Terra-Partit Socialista d’Alliberament Nacional davant les eleccions europees d’aquell any, on obtingué 19.586 vots.
Transformada en partit al desembre de 1989, es definí com l’organització de masses d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional, es declarà partidària de la independència i la unificació dels Països Catalans i defensà totes les formes de lluita Inicialment en formà part el Front Nacional de Catalunya , però poc després l’abandonà A l’estiu de 1991, coincidint amb la dissolució de Terra Lliure, patí una escissió de dirigents i militants com Josep Aixalà i Jordi Vera, que ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 5224 vots…
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…