Resultats de la cerca

Es declarà hereu del Partido Sindicalista d’Ángel Pestaña i es proposà d’aconseguir la participació politicoelectoral dels anarcosindicalistes Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 per Barcelona 5927 vots El secretari federal a Catalunya fou Pere Serrad Beltrán Premsa Libertad , Cuadernos de Autogestión , El Sindicalista i Catalunya Llibertària Posteriorment, Serrad liderà els Collectius Llibertaris

Volia atraure el vot de la població andalusa Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any, encapçalat pel seu promotor, l’advocat Carlos Obregón, i Alberto Royuela 5815 vots A l’octubre de 1997 establí una aliança amb Democracia Nacional i el 1998 el seu coordinador era Eduardo de Prado Álvarez

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

S’ha atribuït la seva creació a medis oficials o “paraoficials”, que devien actuar amb la finalitat de dividir el carlisme en les zones on tenia un cert arrelament i afavorir la consolidació de la nova monarquia

Els seus orígens es troben en el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES creat el 1963 i liderat per Sigfredo Hillers de Luque secció juvenil del Frente Nacional de Trabajadores –d’“esquerra falangista”–, impulsat per Ceferino Maestu i Narciso Perales el 1963, el qual l’abandonà aviat El FES volgué ser una alternativa al Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS , que –als seus ulls– havia desvirtuat i burocratitzat la Falange els seus lemes eren “Falange sí, Movimiento no” “Falange sí, dictadura no” i “Por la…

Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves…

El 1989 esdevingué la branca juvenil de Catalunya Lliure CL Es definí coma organització juvenil del Moviment Cata-là d’Alliberament Nacional Reivindicà la unificació i la independència dels Països Catalans, donà suport a totes les formes de lluita i desenvolupà campanyes específiques, entre d’altres, contra el servei militar, les drogodependències, la discriminació laboral i les empreses de treball temporal El 1991, arran de la dissolució de l’organització armada Terra Lliure TL, bona part dels seus membres ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El 1995 abandonà CL i…

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i Lluch, Enric…

Sembla que s’integrà en el Partit Federal Ibèric Altres dirigents Eduardo Sanjuán, Raimon Samsó, Josep Guillamón, Antoni Ortega Farreró i Félix Burgada

Es proposà crear una organització independentista unitària, motiu pel qual es definí com a provisional Collaborà amb altres grups, com ara les Joventuts Independentistes Revolucionàries