Resultats de la cerca

Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa advocat, Luis Fontes de Albornoz industrial, Luis Gutiérrez Santamarina escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina, Francisco Palau Rabassó enginyer i fundador de la Peña Ibérica i Pompeyo Claret també “ibérico” Palau Rabassó i Gutiérrez Santamarina a…

A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la constitució d’AP a…

Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà…

Assistí com a observadora en la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans celebrada aquell any

A l’octubre d’aquell any s’uní a Estat Català del Proletariat Dirigents Salvador Bartrolí i Agustí Moya

En la seva II Conferència febrer de 1974 decidí iniciar un apropament a la Liga Comunista Revolucionaria-ETA VI Asamblea , on s’integrà aquell mateix any Edità Revolución Permanente , Alianza Obrera i Cuadernos de Crítica Marxista

Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent

La seva creació fou resultat d’una temptativa frustrada de crear una candidatura d’esquerra no socialista a Manresa Esquerra Nacionalista de Manresa per a les eleccions municipals d’aquell any Finalment el PSUC hi concorregué dins les llistes d’Iniciativa per Catalunya

Impulsat per sectors fonamentalistes de la comunitat evangèlica de Catalunya, es proposava “cristianitzar” la política Concorregué a les eleccions municipals d’aquell any a Barcelona 514 vots i Sabadell 405 vots Els caps de llista foren Núria Argentina Pradas, Joaquín Garrido i Montserrat Martí

A Catalunya es formà a finals d’aquell any sota la direcció de Xavier Garriga Jové diputat al Parlament a partir de l’abril de 1984 S’incorporà a la Coalición Popular juntament amb Alianza Popular i el Partido Demócrata Popular Al desembre de 1984 es fusionà amb el Partido Liberal