Resultats de la cerca

Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya…

Acordà constituir-se en partit al juny de 1968 i ho féu definitivament el 22-23 de febrer de 1969 a Lieja Bèlgica Defensava els postulats de Marx, Lenin, Stalin i Mao El mateix any una escissió seva donà lloc al Partido Comunista de España internacionalista i el 1971 una nova escissió originà el Partido Comunista de España Internacional línea proletaria Entre el 1969 i el 1971 s’estengué per Espanya, ocupà l’espai d’extrema esquerra i es distingí per l’activitat d’agitació i les posicions radicals, que atragueren bona part de l’esquerranisme universitari Constituí les Comisiones…

La seva trajectòria fixà els termes estratègics i la retòrica del “separatisme” com deien ells mateixos durant més de dues dècades La participació de la Lliga Regionalista en el Govern de concentració de Maura 1921-1922 accentuà les seves tensions internes i provocà l’escissió del catalanisme entre regionalistes i nacionalistes El diputat Francesc Macià afiliat a la Lliga fins el 1912 ho aprofità per retrobar antics seguidors de la Federació Democràtica Nacionalista FDN i renovar l’orientació d’aquest partit Després de presentar sense èxit les seves tesis “militaristes” en la Conferència…

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué…

Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques contra el BOC…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…