Resultats de la cerca

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…

Participà en les eleccions legislatives d’aquest any integrat a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Es definia marxista leninista i prosoviètic Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 13243 vots En les autonòmiques de 1980 es presentà en la coalició Unidad Comunista amb el Partido Comunista de España VIII y IX Congresos i obtingué 8122 vots Més tard, les dues formacions es fusionaren en el Partido Comunista de España Unificado Dirigent José Gálvez Edità La Voz Comunista 1977-1980

Pretén captar els votants de centre que s’abstenen, amb mesures i demandes molt diverses com la reducció d’impostos, les llistes obertes, una major atenció a la tercera edat, sense estar articulades entorn d’una ideologia concreta Tingué una estreta relació amb la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya PICC , a la qual pertanyien alguns dels seus membres Les dues formacions concorregueren juntes a les eleccions autonòmiques de 1995 1508 vots i es definiren com una coalició “liberal-progressista” Posteriorment la collaboració no es mantingué Dirigents a Catalunya Agustín…

Es presentà a les eleccions europees de 1987 23315 vots i a les autonòmiques de 1988 8105 vots El 1989, amb la Confederació Els Verds, però sense Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya AV-MEC, presentà a les eleccions europees la candidatura Llista Verda Aquestes formacions es tornaren a coalitzar en les eleccions generals d’aquest any, amb el nom d’Els Verds-Llista Verda, encapçalada pel catedràtic Joan Martínez Alier En les municipals de 1991 es presentà per Barcelona en la coalició Barcelona Verda amb AV-MEC i Partit Ecologista de Catalunya-VERDE Els líders eren l’…

Amb seu a Barcelona, assajà fallidament de convertir-se en partit legalitzà el Partido Popular Alternativo, impulsat per Bau i Fernando Bueno, que edità dos números de Realidad entre el 1985 i el 1986 i també impulsà la creació d’un “front antisistema” Es caracteritzà pel fet de criticar durament l’extrema dreta “tradicional” representada per Fuerza Nueva i formacions afins i difondre un neonazisme rupturista amb l’ortodòxia “naziwagneriana” de CEDADE i el seu aïllament de la política activa Així, donà un nou tractament a temes com la immigració, el racisme i la “qüestió nacional…

A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la constitució d’AP a…

Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica En les eleccions legislatives de 1982 20099 vots integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats 5384 vots en les autonòmiques de 1984 11540 vots en les legislatives de 1986 5794 vots en les…

Vol aconseguir una societat democràtica, sobirana, socialista, organitzada en repúbliques lliures Legalitzat el 1984, concorregué a les autonòmiques d’aquell any 3559 vots i a les legislatives de 1986 3394 vots El 1988 participà en la fundació de l’ Alianza por la República Dissolta aquesta 1991, es presentà a les eleccions autonòmiques de 1992 dins la Coalició Socialistes Independents 2080 vots, amb Alianza de la Democracia Socialista ADS i Democracia Socialista En les legislatives de 1993 obtingué 1106 vots i en les europees de 1994, 1057 vots Les mateixes formacions…

Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33 actes a…

Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral era “la otra…