Resultats de la cerca

Tenia per objectiu “propalar i afermar pertot arreu els ideals que propugnen la reconstrucció moral i política del País Valencià” Dirigents Pere Mira Noguera, Elies Martí i Llorenç Buades Mantingué la seva activitat durant la Guerra Civil

Ha tingut la seva força principal al País Valencià i a Múrcia i practica una venda molt militant de la seva premsa A Catalunya va concórrer a les eleccions legislatives de 1982 2307 vots i de 1986 5179 vots i a les autonòmiques de 1988 3358 vots Dirigent Héctor Aliu Edita Arma del Pueblo 1976-1982 i, des de 1983, De Verdad

Pretengué d’establir un poder popular català En les eleccions legislatives de 1977 donà suport a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Formà part de la Coordinadora d’Esquerra Nacionalista dels Països Catalans amb el Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca i Socialistes del País Valencià Dirigents Joan Josep Armet, Josep M Aluja, Jordi Roure, Josep M López Llaví i Ricard Salvadiego El 1978 participà en la fundació del Bloc Català de Treballadors Edità Via Fora i la revista teòrica Procés Obert

Es declarà accidentalista i corporativista Reuní persones lligades amb la Dictadura i militants dels Sindicats Lliures Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Sánchez Mazas Proposava “la defensa de los núcleos e intereses profesionales del país, tratando de recoger la obra que la dictadura habría realizado en este sector de actividades, aunando los intereses económicos y productores a través de organizaciones corporativas y económicas” El Centro Laborista de Barcelona quedà constituït a l’abril de 1930 sota la presidència de Josep M Roig, que a l’octubre fou substituït per Rodolfo Pelayo En…

El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…

Preconitzà la creació d’un Front Patriòtic que reivindiqués la unificació dels Països Catalans, la independència nacional, la protecció dels interessos dels treballadors del poble català i la defensa de totes les formes de lluita Després d’haver-se abstingut de participar en les eleccions autonòmiques de 1988, en les eleccions europees de 1989 presentà la candidatura Catalunya Lliure 16032 vots a Catalunya Fou implantat a Catalunya, País Valencià i Mallorca Mantingué relacions amb la Coordinadora Obrera Sindical, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i amb l’…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Taula…

Els GAC pretenien l’evolució ideològica del Partit Carlí PC vers un sistema de socialisme d’autogestió global i el desplaçament dels sectors tradicionalistes i integristes que encara influïen en la direcció del partit Quan el III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França adoptà la línia ideològica del socialisme d’autogestió global, abandonaren la lluita armada i s’autodissolgueren S’assentaren principalment a Navarra, País Basc, Aragó i Catalunya Iniciaren les seves accions la nit del 7 al 8 de setembre de 1968 i les més espectaculars tingueren un ampli ressò en els mitjans…