Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Vicenç Altaió i Morral
Literatura
Poeta, assagista, crític, i activista i gestor cultural.
Vida i obra Comença el seu itinerari literari i artístic molt aviat, impulsant diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen la revista Tarotdequinze 1972-75 i, amb Jaume Creus 1975, la collecció “Cristalls”, que dirigí fins el 1978 i on publicà amb aquest el seu primer títol, La poesia, és a dir la follia 1975 Posteriorment, amb el mateix esperit avantguardista fundà les revistes Èczema 1978-84, Àrtics 1985-90 i Cave Canis 1995-99 Influït sobretot per JV Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli i Joan Brossa, és autor dels reculls poètics Sempre som afany 1979, …
,
Frederic Escofet i Alsina
Historiografia catalana
Militar.
Comissari general d’Ordre Públic durant els fets d’Octubre del 1934 Fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua Alliberat arran del triomf del Front Popular 1936, tingué una participació destacada durant la guerra civil, al final de la qual s’exilià Recollí les seves experiències en els dos volums d’ Al servei de Catalunya i de la República I La desfeta 6 d’octubre de 1934 i II La victòria 19 de juliol de 1936 1973, a més de nombrosos articles
Josep Maria Rovira i Artigues
Literatura catalana
Poeta.
Estudià peritatge mercantil i es dedicà als negocis d’importació Collaborà a El Dia de Terrassa, Revista de poesia , La Paraula Cristiana i Flama Organitzà els Jocs Florals de Santa Perpètua 1922 que presidí Josep Lleonard, amic i mestre seu Escriví, des del 1924, una gran quantitat de goigs, que aplegà a Els goigs 1964 La seva obra és influïda per Carner i per Maragall i entronca amb la línia postsimbolista propera al mestratge de Josep M López-Picó Poemes d’amor i de camí 1927, L’oreig primaveral 1932, A l’ombra de l’amor 1947, Balades i sonets 1950, Cinc Nadals 1967 i Vint poemes 1968
,
Lluís Maria Todó i Vila
Literatura catalana
Novel·lista i traductor.
Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…
Manuel Cúndaro
Historiografia catalana
Cronista i frare franciscà.
Capità d’una companyia de frares durant el setge de Girona del 1809, Cúndaro era un absolutista declarat que el 1822, quan era superior de la seva comunitat, fou empresonat a Barcelona Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808-1809 , redactada per l’encàrrec derivat d’una ordre reial de 21 de juliol de 1815 que deia « para que transmitidos todos estos singularíssimos sucesos por la historia a las edades futuras, sea perpétua la memoria, dignidad y nobleza de tan…
Albert Mestres i Emilió
Literatura catalana
Escriptor, traductor i director d’escena.
Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res 1991, A sac 1999, Tres 2001, Llum 2007, Comèdia 2008, Nous 2013 i Poemes intestins 2018 les novelles Ales de cera 1996, La ela de Milet 1998, La tercera persona 2001 i La pau perpètua 2006 els textos teatrals La bufa 1998, Dramàtic i altres peces 2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003, Vides de tants 2003, 1714 Homenatge a Sarajevo 2004,…
,
Llibre Vermell de Menorca
Historiografia catalana
Cartulari compilat durant la primera meitat del s. XVI anomenat així pel color original del pergamí que l’enquaderna.
Desenvolupament enciclopèdic Durant la resta del s XVI, el s XVII i àdhuc els primers anys del s XVIII, s’incrementà amb nous documents És un volum de 498 folis, més alguns fulls solts, de 40,5 × 27,8 cm conté 550 documents i referències Abraça des de l’època de Jaume I fins a la de l’arxiduc Carles –Carles III, per als menorquins– La seva importància cabdal rau en el fet que era el llibre de privilegis de la Universitat General de Menorca Transcriu tots els privilegis atorgats a Menorca pels monarques del Regne de Mallorca, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica, i també els que foren…
Francesc Tarafa i Savall
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comandatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
història de la literatura
Historiografia catalana
No es pot parlar amb propietat d’història de la literatura catalana abans de la Historia de la lengua y de la literatura catalana de Magí Pers i Ramona, publicada el 1857.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…