Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Josep Tremoleda i Roca
Literatura catalana
Promotor cultural i dramaturg.
Vida i obra Fou un dels principals fundadors de la revista infantil “Cavall Fort“, que dirigí del 1961 al 1979 Aquesta tasca la plasmà a “Cavall Fort” Una experiència concreta 1967 El 1975, amb Pau Urrea, creà la collecció discogràfica “Clàssics de la Sardana“ Impulsà també la publicació de gramàtiques catalanes i cicles de teatre infantil, estrenà les obres de teatre Dos branquillons a guisa de violí i Ha fugit uncavall i publicà la narració juvenil Planta cara 1995 Bibliografia Ferrer, J 2008 Vegeu bibliografia
Pere Salom i Morera
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i narrador.
Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias, i Tot cendra 1931 També…
Carles de Coloma i de Melo
Historiografia catalana
Historiador, militar i diplomàtic.
Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de…
Antoni Lloret i Orriols
© Fototeca.cat
Física
Físic i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma mitjançant la…
,
Sulpici Pontic
Historiografia catalana
Paleògraf, arxiver, documentalista i biògraf vuitcentista.
Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Historiografia catalana
Aristòcrata i arqueòleg.
Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…
La columna de foc
Literatura catalana
Llibre de poemes de Gabriel Alomar, publicat l’any 1911.
Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es reconeix un…
Les històries naturals
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…
Francesc Martí i Grajales
Historiografia catalana
Erudit, historiador i periodista.
Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’ El Universo i, des del 1888, d’ El Progreso , portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València– Tots dos influïren en la seva orientació valencianista i en la seva…
Julita
Literatura catalana
Novel·la romàntica de Martí Genís i Aguilar, publicada el 1874 com a fulletó de La Renaixença.
Desenvolupament enciclopèdic És una peça singular dins la literatura catalana i molt poc freqüent en la universal Se situa en la línia de Paul et Virginie de B de Saint-Pierre, del René de Chateaubriand i del Werther o Les afinitats electives de Goethe Obra totalment idealista, respon a l’imperi absolut del sentiment i fa una apologia de la passió en la figura de la protagonista a partir del tema de la malaltia Evidencia un romanticisme líric i metafísic de gran coherència interna a tots els nivells novellístics tècnic, temàtic i de creació de personatge Té un suport en el cientifisme…