Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Manuel de Vega i de Rovira
Literatura catalana
Poeta i editor.
Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar…
,
Walter Odington
Música
Teòric musical i astrònom anglès, monjo del monestir benedictí d’Evesham, prop de Worcester.
Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies
André Mocquereau
Música
Musicòleg francès.
Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions…
Conradin Kreutzer
Música
Compositor alemany.
Començà els estudis musicals a Messkirch, on tingué com a mestre JB Rieger El 1789 fou enviat a un monestir benedictí de Zwiefalt i allí aprengué teoria de la música i a tocar l’orgue Inicià els estudis de dret a Friburg de Brisgòvia però el 1800, després de la mort del seu pare, decidí dedicar-se plenament a la música i començà a compondre El 1804 era a Viena, on feu amistat amb J Haydn En 1810-12 viatjà per Alemanya fent demostracions d’un instrument nou, el panmelodicon , inventat per Franz Leppich Mentre era a Stuttgart foren representades dues òperes seves, Konradin von…
Purgatori de Sant Patrici
Llegenda que recull una de les visions medievals més difoses, d’origen irlandès.
Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de…
,
Ismael Fernández de la Cuesta
Música
Musicòleg i director castellà.
Vida Inicià la seva formació humanística, eclesiàstica i musical al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos Burgos, on ingressà l’any 1950 El 1958 es traslladà a l’abadia de Saint Pierre de Solesmes País del Loira, on feu estudis superiors de teologia L’any 1962 es graduà a la Universitat Catòlica d’Angers Posteriorment amplià la seva formació a la Universitat Nacional d’Educació a Distància, on es llicencià en filologia romànica És especialista en cant gregorià i música medieval El seu càrrec de director del cor de monjos de l’abadia de Santo Domingo de Silos ha estat…
Miquel Rué i Rubio
Música
Compositor i mestre de capella.
Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música…
Carmina Burana
Literatura
Música
Col·lecció de poemes goliardescs, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Bura Sancti Benedicti), a Baviera.
El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany Escrits per clergues o estudiants “vagants” alemanys, francesos, anglesos, etc, anònims, els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n'hi ha de morals, didàctics i satírics polítics i anticlericals Són inspirats en la poesia clàssica Ovidi, Horaci i Catul i popular i escrits generalment en quartetes monorimes El poeta més destacat del recull és l’anomenat Arxipoeta Algunes d’aquestes peces, trops, seqüències i drames litúrgics tenen notació neumàtica molt…
,
David Maria Pujol i Roca
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat 1903-10 fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical Estudià harmonia amb J Barberà i contrapunt i fuga amb VM Gibert El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos Fruit del…
Hildegarda
Cristianisme
Música
Mística benedictina.
Entrà al monestir benedictí de Disibodenberg 1113, d’on fou abadessa 1136 El 1147 fundà un monestir a Rupertsberg, localitat renana propera a Bingen, del qual esdevingué abadessa, i més tard fundà una segona casa a Rüdesheim 1165 Protegida per Frederic I Barba-roja, dugué a terme missions diplomàtiques per Alemanya Després de la seva mort, hom feu, sense èxit, diversos intents de canonitzar-la La diversitat d’interessos i d’activitats de Hildegarda és excepcional, sobretot tenint en compte les limitacions que l’època imposava a les dones Al costat de la seva fama de mística i…
,