Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó

Fou deixeble d’Aleix Mercè a la catedral de Lleida, on era membre del cor Més tard estudià clarinet amb A Santamaña i violí amb P Ichart Les dades que es tenen sobre ell el situen com a instrumentista de la catedral de Lleida, i també en diferents orquestres actives a la ciutat Fundà una orquestra de ball que portava el seu nom, amb la qual actuà arreu de Catalunya Posteriorment s’establí a Barcelona com a violinista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, tasca que compaginà amb la gestió d’un establiment de venda de partitures Compongué obres simfòniques i realitzà un miler d…

Fundat a la localitat bavaresa de Bad Tölz el 1956 per Gerhard Schmidt-Gaden, és un dels cors de veus blanques més prestigiosos del món El seu repertori es nodreix tant d’obres a cappella com amb acompanyament instrumental, religioses i profanes Els seus membres també participen en representacions operístiques És una de les agrupacions corals més actives del panorama musical, amb més de 200 audicions públiques anuals, entre concerts i òperes, en les quals prenen part tots els components del cor o bé grups reduïts Ha actuat a la Xina, el Japó, els Estats Units, Israel, Anglaterra…

Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’altri, com la…

Té un origen llunyà en el corrent alemany del final del segle XVIII que pretenia mantenir el cant a capella L’aparició efectiva del moviment és deguda a FX Witt, que el 1869 creà l’Allgemeine Cäcilien-Verein, una organització que agermanava diferents entitats que havien començat el seu camí al primer terç de segle Els estudis sobre la polifonia antiga realitzats per AF Thibaud, sobre Palestrina a càrrec de G Baini, les edicions de C Proske, els estudis de CG Winterfeld, P Guéranger, Newman i molts d’altres, sensibilitzaren l’opinió que era necessària una reforma de la música religiosa, la…

El seu nom en basc és Bilbo Des del punt de vista musical, Bilbao no començà a destacar fins al final del segle XVIII El primer teatre es construí cap al 1799 i al principi del segle XIX fou fundada una Sociedad Filarmónica Un dels seus membres fou, després de les guerres napoleòniques, Juan Crisóstomo de Arriaga, un gran compositor romàntic que morí prematurament a París quan només tenia vint anys El 1817 es construí un segon teatre, l’Arriaga Com a tot el nord de la Península Ibèrica, a Bilbao és molt apreciat i cultivat el cant coral La Coral de Bilbao, una de les més actives…

Els primers testimonis sobre la vila d’Igualada es remunten a l’Edat Mitjana, però, malauradament, les primeres notícies relacionades amb activitats musicals són de temps molt recents Hi ha documents que testimonien la presència de constructors d’instruments de metall a la vila durant el segle XVIII L’església de Santa Maria té l’origen en un edifici del segle XI, si bé el temple actual fou inaugurat el 1627 L’orgue que conté fou construït a mitjan segle XVIII per Antoni Boscà Durant la Guerra Civil fou traslladat al convent de les Escolàpies, convertit en sala de concerts, i posteriorment…

Les primeres notícies d’alguna activitat musical a la ciutat es refereixen a la presència d’orgues i carillons a les esglésies i a la prohibició, el 1574, d’emprar-los durant els serveis religiosos Gairebé deu anys després, la Haia fou la residència del govern, i això afavorí el desenvolupament de les activitats culturals Els primers concerts públics foren organitzats per l’organista de cort C Hacquart a partir del 1679 En aquella època, la música de la ciutat era d’origen principalment francès, com ho testimonia també la presència d’un teatre d’òpera francesa, però al segle XVIII s’inicià la…

Durant l’època en què hi hagué cort papal a Avinyó, tot Occitània experimentà un notable desenvolupament econòmic, que Montpeller compartí i que permeté, entre altres coses, la fundació de la seva universitat 1289 Les primeres notícies musicals, molt vagues, daten de l’Edat Mitjana i es refereixen a una difosa pràctica del llaüt entre els estudiants universitaris, així com a la realització de bals ambe musica i de les danses aubadas Cap a la meitat del segle XVI la capella musical de la catedral comptà amb la presència d’Antoine Subject, abans membre de la capella d’Enric II i considerat un…

Vida i obra Del 1912 al 1920 estudià humanitats, filosofia i teologia al seminari de Menorca Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella A partir del 1921 s’installà a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear S’inicià en la filologia romànica Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i collaborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana” El 1931 publicà una Ortografia mallorquina segons les Normes de l…