Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
José Antonio de la Loma Hernández
Cinematografia
Director, guionista i productor.
Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…
Abel Folk i Gilsanz
© TNC / David Ruano
Teatre
Cinematografia
Actor i director teatral i cinematogràfic.
S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…
,
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Mercè Sampietro i Marro
Cinematografia
Actriu.
Vida S’inicià al teatre amateur a tretze anys Es matriculà a l’Institut del Teatre, on participà en el grup Cátaros, si bé l’abandonà al primer curs quan se li presentà una substitució a La noche de los asesinos 1968 al costat de Juan Diego i Emma Cohen S’installà a Madrid i treballà en dues obres d’Ana Diosdado Olvida los tambores i Usted también podrá disfrutar de ella A la dècada del 1970 combinà teatre, televisió, doblatge posant la veu a Diane Keaton o Leslie Ann Warren i cinema en debutar en petits papers en films com A un Dios desconocido 1977, Jaime Chávarri i El crimen de Cuenca…
Sílvia Tortosa i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Estudià arts plàstiques a l’Escola Massana i treballà com a actriu de fotonovelles a catorze anys debutà en els programes televisius Burbujas i Nuestro amigo el libro i professionalment en el teatre amb El mago de Oz Es graduà a l’Institut del Teatre i a l’Estudi d’Actors Cinematogràfics de Barcelona, i es donà a conèixer amb El último sábado 1966, Pere Balañà i altres títols comercials gràcies a la seva fotogènia Amb la popularitat que li donà el programa Aplausos , les representacions a Estudio 1 o les sèries com La huella del crimen i Régimen abierto , aprofità el…
Les veus del Pamano
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré, publicada l’any 2004.
Desenvolupament enciclopèdic La història de Les veus del Pamano transcorre entre el 1943 i el 2002 en un espai geogràfic que és, fonamentalment, els Pirineus, i de manera més concreta un poble de la vall d’Àssua, al Pallars Jussà El marc temporal de la novella pivota entre la immediata postguerra i una actualitat situada l’any 2002, i l’argument s’endega a partir d’unes obres de reforma en la vella escola de Torena, el poble de la vall d’Àssua que esdevé eix de l’acció En el decurs d’aquestes obres, es descobreix un manuscrit molt ben amagat que arriba a mans d’una mestra de Sort, la Tina…
Estremida memòria
Literatura catalana
Novel·la de Jesús Moncada, publicada l’any 1997.
Desenvolupament enciclopèdic El tema de la novella s’adreça als crims del 25 d’agost de 1877, quan, entre Casp i Mequinensa, a la partida de la Vallcomuna, fou assaltat i mort un recaptador d’impostos escortat per una parella de la Guàrdia Civil El crim trasbalsà aquella geografia de la Franja de Ponent que encara recordava els fets recents de la tercera carlinada i l’enrenou de la restauració borbònica del 1875 I el trasbals es convertí en una nova tragèdia quan els presumptes culpables van ser descoberts i sotmesos, d’immediat, a un judici sumaríssim ple d’irregularitats És un record…
Festa d’Elx
Literatura catalana
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’assumpció de la Mare de Déu que hom fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) al temple de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
Desenvolupament enciclopèdic El text poètic, en llengua catalana, d’uns dos-cents versos, data probablement de mitjan s XV és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han estat continuades fins avui, especialment…
Isona Passola i Vidal
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…
,
La ciutat cremada
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976; ficció de 156 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Leo Films ARGUMENT I GUIÓ Miquel Sanz, ARibas FOTOGRAFIA Teo Escamilla Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué, Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Xabier Elgorriaga Josep, Francesc Casares Frederic, Pau Garsaball Sr Palau, Montserrat Salvador Sra Palau, Jeannine Mestre Remei Palau, Ángela Molina Roser Palau, José Luis López Vázquez Enric Prat de la Riba, Adolfo Marsillach Francesc Cambó, Ovidi Montllor Emiliano Iglesias, Marta May Eulàlia, FRepiso Jaume Carner…