Resultats de la cerca

Professor i assessor lingüístic, en poesia ha publicat Entre malucs 1989, L’N-340 1994, premi Ausiàs Marc de Gandia 1993, Finta 2003, Miquel de Palol 2002 i Requiem + clus 2005, i, en narrativa, Garites deshabitades 1997, premi Josep Pin i Soler 1996

Desenvolupament enciclopèdic Fou revisada el 1970 i inclosa a Teatre original 1977 La peça ofereix una visió distanciada i molt crítica de la creació segons s’explica al Gènesi , que Oliver obté a partir d’una perspectiva còmica i verbalment enginyosa El conflicte dramàtic prové del triangle format per Nara, personatge sense tradició bíblica, Caïm i Abel La trama gira a l’entorn de la prohibició de Jahvè que els homes entrin al Jardí de l’Edèn, després que Adam i Eva en fossin foragitats Nara, però, filla d’ambdós, demana a Caïm que li dugui una pera de l’Arbre de la Vida, que es…

Versificador hàbil, combaté amb altres glosadors i fou popular —conegut com Un pagès de la vila d’Alaró — per les nombroses composicions en vers que circularen manuscrites, moltes inèdites, i pel poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final 1821, reeditat els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857, on es presenta com a J aume Omar de na Rosa

És autor dels poemaris Adam a l’ombra 1992, Potser el cor 1994, premi Bernat Vidal, Memòria del temps 1996, Biografia per a l’ús del vent 1996, premi Martí i Dot 1995 i el llibre de narracions Una varietat del mim 1998, premi Miquel Àngel Riera 1997 Ha traduït E de Andrade L’any 2007 va publicar —selecció i traducció— Los perfiles de Odiseo , antologia que recull setze autors de les illes nascuts després del 1967 Ha estat cofundador d’Edicions del Salobre

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’…

Vida i obra Fou redactor de La Publicitat i “L’Esport Català” Collaborà, a més, a “La Nau”, La Nova Revista , Revista de Catalunya i “L’Opinió”, i dirigí el setmanari “Mirador” 1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938, defensà sovint la necessitat de fomentar la novella catalana S’exilià a París el 1939, on regentà una llibreria i collaborà a Revista de Catalunya i a “Catalònia” És autor del primer volum d’ Els iniciadors de la Renaixença 1928 i d’alguns assaigs sobre Balzac, D’Annunzio, Villiers de l’…

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic dins d’una…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó,…

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…