Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El nucli inicial manté una destacada unitat de to, centrat tot ell entorn del tema de la mort Són poemes narratius on predomina l’ambient de misteri, només resolt al final, amb personatges solitaris, ambients nocturns, amors impossibles i medievalisme en l’ambientació, característiques que els vinculen a la baladística romàntica L’altra gran influència ésla de la literatura tradicional ús predominant de la forma mètrica del romanç, constants repeticions i diàlegs vius Tanmateix, es tracta d’una obra poètica molt treballada sota la seva aparent simplicitat, tant…

Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…

Desenvolupament enciclopèdic Desenvolupa la narració Isabel de Galceran , del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novella romàntica Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon El seu matrimoni amb↑ Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…