Resultats de la cerca

Creada a Barcelona a final de la dècada del 1940 per Juan García Velázquez, distribuïa films en 16 mm per Catalunya, Aragó i les Balears El 1962, J García passà a ser gerent dels laboratoris de doblatge Parlo Films, i en no poder-se fer càrrec de l’empresa, l’adquirí l’advocat i fiscal de l’Audiència de Barcelona, Manuel Sala Bellsolell de la Torre Barcelona 1911 – 2001, client i programador, que la rellançà L’any següent, el nou propietari adquirí els fons d’Àries Films i augmentà l’oferta de títols, muts i sonors, en 16, 9, 5, 8 i súper-8 mm, adients per a sessions de cineclub, cinefòrum,…

La constituí al seu domicili amb amics vinculats al món del cinema i el teatre com ara Carme Fàbregas, amb qui es casà el 1936 Joan Casals, el seu principal collaborador, i Josep Coll, Joan Vives, Mateu Segura, Enric Aycart, Pilar Gallemí, Enric Suñer, Tomàs Moliné, Maria Casanella, Ramon Pascual, Manuel Fernández i Ramon Canals També formaren una Secció de Teatre que coordinava J Casals, les representacions de la qual dirigí Iglesias La productora funcionà de manera professional, però cadascú assumia una tasca en els films que realitzaven, els curts dirigits per Iglesias…

Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba PC Pepón Coromina, Luna Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor i Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Felipe de Paco MUNTATGE Tom Sabin, Ernest Blasi MÚSICA José Manuel Pagán SO Barbara Becker so directe, Paul Zydel INTERPRETACIÓ Zelda Rubinstein Alice, Michael Lerner John, Talia Paul Patrícia, Àngel Jové l’assassí, Clara Pastor Linda, Isabel García Lorca Caroline, Xavier Duran Moe, Elisa Crehuet Ann, Vicent Gil l’inspector, Mingo Ràfols un chicano , Craig Hill el doctor de l’hospital ESTRENA…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…

Abans que la firma installés oficines pròpies a l’Estat espanyol, el material de la Vitagraph empresa que la Warner absorbí el 1925 fou presentat per Julián de Ajuria el 1917 i Miguel de Miguel el 1919 D’altra banda, Josep Gurguí estrenà la temporada 1922-23 un seguit de títols de la First National Films societat absorbida per la Warner el 1928 i el 1926 fou la Metro Goldwyn Corporation l’encarregada de donar a conèixer 26 títols de la First National, primer lot d’una exclusiva que es mantingué fins que la firma es convertí el 1928 en GMetro-Goldwyn-Mayer Ibérica Però fou precisament el 1928…

Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que…

Fou creada a Barcelona el 1958 i batejada així per Joaquim Viola i Sauret, advocat de l’empresa i més tard alcalde de Barcelona La fundà Alfredo Matas Salinas que en fou conseller delegat, amb la finalitat d’explotar a l’Estat espanyol el sistema de projecció Cinerama, presentat als teatres Nuevo de Barcelona i Albéniz de Madrid el 1958 Josep Fulgarolas i Arquer en fou el president, i Jaume Castell i Lastortras el sotspresident, i el grup fundador es completà amb els propietaris del cine Pelayo Valentí Toscas i Fargas, Joan P Blanch i Prunas, Miquel Pallarès i Serra, etc La complexitat…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…