Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Maria Madurell i Marimon
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Vida i obra Autodidacte, es dedicà des del 1921 a la recerca històrica, i catalogà el fons de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona, d’on fou arxiver des del 1942 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972 La seva vasta obra assagística —bona part en llengua castellana— es compon d’unes cinc-centes obres, entre llibres i articles, a propòsit de la història de Catalunya, en les seves més diverses facetes l’art Pedro Nunyes y Enrique Fernández , pintores de retablos , 1944 L’art antic al Maresme , 1970, la història del llibre i de la cultura Documentos…
Raza, el espíritu de Franco
Cinematografia
Pel·lícula del 1977, Documental, 83 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septiembre GHerralde, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ GHerralde, Romà Gubern FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre i Eastmancolor, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés SO Josep Nogueira directe, Jordi Sangenís d’estudi INTERPRETACIÓ Pilar Franco, Alfredo Mayo ESTRENA Madrid, 02111977, Barcelona, 09111977 Sinopsi Anàlisi de la personalitat de Francisco Franco a partir del text i el film Raza escrit per ell amb el pseudònim de Jaime de Andrade i també amb les declaracions de la seva germana Pilar i l’actor Alfredo Mayo, el seu alter ego en el film Producció Després d…
Enric Giménez i Lloberas
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz 1840 - 1925, fou primer escultor al taller de Manuel Fuxà i collaborà en la construcció del monument a Colom i en l’Arc de Triomf de Barcelona El 1894 es deixà captivar pel món del teatre i treballà a la companyia d’Enric Borràs, a la d’Antoni Tutau i Teodor Bonaplata, i el 1895 a la de Francesc Tressols i Vicenç Miquel El 1898 Adrià Gual el portà al seu Teatre Íntim, com a actor i collaborador artístic El 1908 s’estrenà com a director d’una companyia del teatre Principal, amb Maria Morera, Margarida Xirgu i Josep Santpere, i posà en escena un…
Pinya de rosa
Literatura catalana
Recull de narracions de Joaquim Ruyra, publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la…
La Ben Plantada
Literatura catalana
Novel·la d’Eugeni d’Ors, signada amb el pseudònim Xènius i publicada el 1911, primer —entre el 23 d’agost i el 5 d’octubre— a la secció↑Glosari de La Veu de Catalunya i després en volum independent.
Desenvolupament enciclopèdic És considerada el breviari del noucentisme i al mateix temps enceta un model de novella que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del moviment Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’autor va caracteritzant el personatge de Teresa en facetes i moments diferents de la seva vida quotidiana la manera de vestir, de comportar-se, de parlar «en català pur i escaient», diu, de relacionar-se amb la gent, la casa on viu o les coses que hi ha…
Mario Gas i Cabré
Cinematografia
Actor, guionista i director.
Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg hivern 1991, J…
Josep Antoni Pérez i Giner
Cinematografia
Productor.
Vida Alternà els estudis de dret i professorat mercantil amb els seus primers treballs cinematogràfics com a meritori i ajudant de producció en films dirigits per Rafael Gil a Aspa Films El 1957 ja fou cap de producció i seguí treballant per a Aspa Vicent Escrivà i altres productores Realitzà dues produccions pròpies, Se vive una vez 1963, Arturo González Jr i La Araucana 1970, Juli Coll, i el 1969 fou designat conseller delegat de Profilmes Aquesta empresa barcelonina era filial de MPI, grup de societats de Joan Palomeras Banc de Navarra i Banc de Valladolid, i Pérez Giner hi desenvolupà, en…
Llorenç Soler i de los Mártires
Cinematografia
Cineasta.
Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…
,
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Joan Fuster i Ortells
Edicions Bromera
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…
, ,