Resultats de la cerca

Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica a terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la “Revue Catalane” És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes 1913,…

Situació L’anomenat castell de Berga o castell de Sant Ferran s’aixeca sobre la ciutat de Berga, a nivell més baix del castell de Madrona o Castellberguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,2 — y 63,1 31 TDG 052631 D’aquest castell, que tingué una gran importància des de l’època medieval fins a l’edat moderna, avui dia gairebé no queda res, car en la dècada de 1940 fou venut a un particular, el qual el va transformar en una zona residencial i turística Actualment només podem veure’n la seva forma…

La primera referència a l’església de Berga és de l’any 1098 malgrat que no especifica quina era l’advocació concreta, creiem que l’església esmentada correspon a l’església que a partir del segle XIII es coneix dedicada a Santa Eulàlia El document alludit de l’any 1098 fa referència a un plet existent entre Guillem, comte de Cerdanya, i Berenguer “Echardi” i els seus fills Ramon Renard i Pere Ramon En virtut de l’avinença entre aquests notables, el comte de Cerdanya encarregà a l’esmentat Berenguer “Echardi” la custòdia dels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya, de Berga…

La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte…

Situació Interior de la nau des de la capçalera R Viladés L’església es dreça a la plaça de Sant Joan, situada al casc antic de la ciutat de Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Història Situada dins el recinte urbà de la ciutat de Berga, no fou mai església parroquial i cal pensar que des de la seva construcció fou una capella particular La primera notícia documentada és de l’any 1220 el cavaller Bernard de Saga cedeix al comanador de l’…

Santa Eugènia de Berga © FOTOTECACAT

Situació Vista de la capçalera exterior de l’església de Santa Eugènia de Berga des de l’angle sud-est Arxiu Ecsa Aquesta església, parroquial, es troba al centre de la població que centra un petit municipi que es troba entre Vic i Taradell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,7 —y 39,2 31 tdg 407392 Per arribar-hi cal, doncs, agafar la carretera de Vic a Taradell, vers el sud-est El poble es troba a 3 km de Vic MAB Història Aquesta església es trobava dins l…

Fill de J Berga i Boix Fou artista plàstic i un dels integrants de l’Escola d’Olot Participà en diversos certàmens literaris i artístics Dirigí “L’Olotí”, “La Comarca Olotina” i “El Fluviol”, i collaborà a “Vida”, “Catalunya Artística”, La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i El Poble Català La seva obra combina motius epidèrmics del modernisme i del naturalisme, amb elements propis de les rondalles i de la literatura popular Per al teatre escriví, entre d’altres, Ja hi sóc 1899, La borda 1902, Platraber 1904, El borratxo 1905 i L’amor a muntanya 1907 També publicà…

Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot Començà la seva etapa de producció literària entre el 1886 i el 1887 a La Renaixença i a La Illustració Catalana Publicà en dues parts la seva novella més coneguda, L’estudiant de la Garrotxa 1895, i una gran quantitat de contes i narracions breus, recollits a “Lectura Popular” 1915, i altres novelles costumistes i romàntiques, que reflecteixen un ideari conservador Mar de brutícia 1906, Una invenció meravellosa…