La primera referència a l’església de Berga és de l’any 1098; malgrat que no especifica quina era l’advocació concreta, creiem que l’església esmentada correspon a l’església que a partir del segle XIII es coneix dedicada a Santa Eulàlia. El document al·ludit de l’any 1098 fa referència a un plet existent entre Guillem, comte de Cerdanya, i Berenguer “Echardi” i els seus fills Ramon Renard i Pere Ramon. En virtut de l’avinença entre aquests notables, el comte de Cerdanya encarregà a l’esmentat Berenguer “Echardi” la custòdia dels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya, de Berga i de l’església i el mercat d’aquest lloc. (Simul modo ei dimittit ipsam ecclesiam de Berga, que est parroquians eiusdem cum decimis et primiciis et oblacionibus et ceteris omnibus eidem ecclesie pertinentibus, et ipsam merchad ad deliber ). Al llarg del segle XI els diferents senyors de Berga, descendents de l’esmentat Berenguer “Echardi” juraren fidelitat als comtes de Cerdanya per les seves possessions i, posteriorment al segle XII, als comtes de Barcelona. Del 1171 al 1173 Guillem “capellani de Berga” signà les donacions que feren Pere de Berga, Ramon de Peguera i Ramon d’Avià al monestir de Santa Maria de Poblet, donacions consistents en llocs de pastures al Port de Peguera. La primera notícia documental coneguda sobre l’advocació de Santa Eulàlia de Berga és de l’any 1191; en aquesta data Arnau de Salis i la seva muller venen a Pere de Berga, per la quantitat de vuit sous de Barcelona, unes terres a Berga, de les quals l’alou de Santa Eulàlia n’és el límit meridional. L’any 1288 Ramon d’Arlés i la seva muller venen a la casa de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem el mas de “Serra luce” de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Berga fou durant el segle XIII i en els segles posteriors, cap del deganat del Berguedà que juntament amb els de Tremp, Urgell, “Montenartró”, Cerdanya i Vall de Lord, formava part de la divisió eclesiàstica de l’antic bisbat d’Urgell. Les notícies sobre Santa Eulàlia diuen que l’any 1333 l’església fou restaurada i en gran part reconstruïda dins l’àmbit del castell; les obres continuaven el 1350; “sigui conegut de tothom, que nosaltres Pere de Cantallops, obrer de l’obra de Santa Eulàlia de la vila de Berga i Pere Barri prevere, administradors de la confraria de Santa Maria de la dita vila ”. L’any 1581 l’església fou greument saquejada pels hugonots i quedà molt malmesa. El 1658 el rei s’apoderà de l’edifici religiós per tal d’ampliar les fortificacions del castell de Berga amb la qual cosa les autoritats eclesiàstiques i civils de la vila traslladaren les funcions parroquials a la capella de Sant Pere de Cohorts. Pocs anys després, el 1671, començaven les obres de la nova església de Santa Eulàlia prop de la capella de Sant Pere, església que fou beneïda el 1677. A partir d’aquest any la parroquial de Santa Eulàlia restà definitivament dins els murs de la ciutat de Berga.