Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa fou, a la segona meitat del segle X, el castell de la frontera o marca del comtat de Barcelona situat en una posició més avançada La primera referència documental del castell és de l’any 980, en què el comte de Barcelona Borrell II feu donació a Ervigi, a la seva muller Almatruda i a llur fill Guifré, del castell de Cabra amb tot el seu terme, en lliure i franc alou El castell de Cabra fou tal vegada destruït per la ràtzia d’Almansor, com sembla que es desprèn de documentació més tardana i la seva posició estratègica, tot i que no es pot descartar que ho hagués estat…

El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge , amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest mas cremés una làmpada…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Luigi Aquesta església es troba a l’extrem nord-occidental del terme, a mà dreta de l’Aiguadora i dins la demarcació parroquial de Llinars, davant la masia de Can Cabra i no gaire lluny de la de Sorribes, que donà nom a una antiga quadra civil Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93, 2 — y 65, 7 31 TCG 932657 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys En arribar al pont de l’Aiguadora,…

Vida i obra Eclesiàstic, beneficiat de l’església de Maó Deixà manuscrites unes Notícies de Menorca antigues , que inclouen el text d’una peça teatral més antiga, la↑ Presa de Menorca Bibliografia Cabra Martorell, E 1989 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons III com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal, del final del segle XVII…

Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus…

Situació L’esglesiola de Sant Salvador és situada a uns 1 300 m d’altitud i domina la serralada del Catllarí i les muntanyes de Busa Situada en plena Vall de Lord, en un paisatge d’alta muntanya, és una de les moltes capelles romàniques de difícil accés Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,5 — y 67,2 31 TCG 935672 Aspecte que ofereix l’església des del costat sud-oest RViladés Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera R Viladés Per arribar a l’església de Sant Salvador cal agafar la…

El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar…

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i amb notes…