Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Josep Rullan i Mir
Literatura catalana
Historiador.
Eclesiàstic i mestre d’escola, publicà dos volums de la Historia de Sóller en sus relaciones con la general de Mallorca 1876, que continuà amb Inundación de Sóller y Fornalutx 1885 És autor també de nombrosos llibres i articles sobre els conreus de Mallorca, recollits en part a Ensayos de agricultura y prehistoria 1900 Collaborà en nombroses publicacions mallorquines i recollíen tres volums de Literatura popular mallorquina 1900 composicions de tres glosadors sollerics Pau ↑ Noguera i Ripoll , Andreu ↑ Coll i Bernat i Sebastià ↑ Marquès i Ortegas
Singlots Poètics
Col·lecció que aplegà els escrits paròdics de Frederic Soler, sobretot les peces curtes conegudes amb el nom de gatades.
Consistent en una collecció de vint-i-sis números seriats, els textos foren publicats per la Llibreria Espanyola d’Innocenci López Bernagossi, entre el 1864 i el 1866 Recollien tant les gatades, és a dir les obres teatrals paròdiques i satíriques, com quadres de costums i poemes paròdics ressenyant òperes presentades al Liceu Des de la primera edició, prologada per Valentí Almirall, l’èxit es traduí en tiratges successius de milers d’exemplars, ben bé fins al final de segle La sèrie recollia també l’anomenat Almanac del Xanguet per als anys 1865 i 1866, i alguns volums dedicats…
,
Martí Ivarra
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Arribat a Barcelona al final del s XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija En l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català 1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra en dugué a terme una nova edició, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del De accentu latino 1514 i de diverses de les Introductiones latinae 1508, 1511, 1523, 1526, etc d’ell són…
Isabel de Villena
Literatura catalana
Nom de religió amb el qual és coneguda l’escriptora i abadessa Elionor Manuel de Villena, filla natural d’Enric de Villena.
Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…
Vicent Ferrer
Literatura catalana
Eclesiàstic, teòleg i prosista.
Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…
Marededeu de la Sagristia (Puigcerdà)
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu cremada l’any 1936 segons una fotografia antiga Actualment és venerada una còpia a l’església de Sant Domènec Arxiu Mas A l’antiga parròquia de Santa Maria de Puigcerdà es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu, que es perdé en l’incendi produït en l’església el 22 de juliol de l’any 1936 La talla actual, dita popularment Mare de Déu de la Sagristia, venerada a l’església de Sant Domènec, que esdevingué parroquial després de la destrucció de l’església de Santa Maria, és una còpia de…
Santa Maria de Meritxell (Canillo)
Art romànic
Situació Imatge de la Mare de Déu, desapareguda en l’incendi del santuari el 9 de setembre de 1972 Es tracta d’una imatge de tipus estilitzat, la qual, a deduir per la posició de les mans porta a situar-la dintre el segle XII V Claverol L’església de Meritxell, situada a 1 527 m d’altitud, es troba damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo, parròquia a la qual pertany Hom hi pot arribar a través d’un trencall que hi ha a mà dreta de la carretera general que va a França, abans d’arribar a Canillo Situació x 1°35′30” — y 42º33′15” JVV Història La primera notícia…
Santa Maria de Roca-sança (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació La masia de l’Hospitalet a mà esquerra i mig soterrada, la part de l’absis de l’església R Pons Santa Maria de Roca-sança, anomenada també Santa Maria de l’Hospitalet, era l’església d’un antic hospital que acollia els viatgers que transitaven per les rutes de Coll de Jou, camí de la Cerdanya Avui és un enclavament del terme municipal de Guardiola de Berguedà, a mig camí de les grans muntanyes del Moixeró Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 08,6 — y 84,5 31 TDG 086845 Des de Bagà, agafant…
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…
, ,
Els manuscrits il·lustrats de Vic
Art romànic
Els manuscripts romànics illustrats del museu episcopal de Vic Els fons bibliogràfics manuscrits del Museu Episcopal de Vic provenen en bona part dels conservats a l’antiga Biblioteca Capitular de Sant Pere, els quals foren objecte d’un primer estudi i catalogació l’any 1806 per part de l’investigador Jaime Villanueva * A aquest dipòsit inicial s’havien afegit de manera progressiva nombroses adquisicions de manuscrits per part del Museu que passaren a en Grossir les seves riques colleccions Parallelament, i amb el pas del temps, nombrosos investigadors dedicaren la seva atenció als còdexs…