Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Josep Juncosa i Mestre
Literatura catalana
Poeta.
De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca…
Eliana Thibaut i Comelade
Gastronomia
Literatura catalana
Assagista, dietista i gastrònoma.
Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’especialitzà en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què assolí notorietat internacional, i contribuí a la divulgació de la cuina catalana a Europa Organitzà tallers de cuina de la Catalunya del Nord des del 1985 Collaborà en Der Feinsmäcker , revista especialitzada en gastronomia, Sant Joan i Barres , Truc i Sud , entre d’altres Publicà amb èxit notable Technologie et hygiène alimentaire 1964, Alimentació racional del cos humà 1973, Sachez vous nourrir 1977, La ration de la femme enceinte 1979, 365 menus équilibrés 1979, Com…
,
Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…
,
Vicenç Albertí i Vidal
Literatura catalana
Dramaturg, traductor i erudit.
Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva vasta obra, una part important de la qual s’ha perdut o…
Joan Oliver i Sallarès
Literatura catalana
Escriptor.
D’una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca, els seus avantpassats tingueren un paper determinant en el món de les finances el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla Estudià a Barcelona la carrera de dret 1916-20, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista Collaborà en el Diari de Sabadell 1930-34, La Veu de Catalunya , La Publicitat , la Revista…
,
L'agricultura al món i als Països Catalans
Característiques generals de l’agricultura al món Els aspectes econòmics i estructurals que caracteritzen el sector agrícola de cada país depenen estretament de les condicions físiques, econòmiques, polítiques i socials El paper de l’agricultura com a activitat primària té relació amb el nivell i el tipus de desenvolupament econòmic assolit pel país No hi ha cap país que pugui prescindir de l’agricultura, perquè seria exposar-se a un gran risc deixar que l’alimentació de la població depengués totalment de l’exterior Per això a tots els estats, fins i tot els més industrialitzats, el sector…
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…
L'edat mitjana
Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del s III fins al final del s V, van irrompre per…