Resultats de la cerca

Vida i obra Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou prefecte del seminari de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 Vegeu bibliografia

Enginyer de mines, fou membre de diverses acadèmies i corporacions científiques Collaborà assíduament en el Diario de Barcelona amb articles de divulgació científica que signava Roger de Flor , i publicà nombroses obres professionals i el llibre de viatges De Comillas a París agosto a octubre de 1889 1890 Participà als Jocs Florals de Barcelona, en què fou premiat ja el 1860 amb la flor natural per la composició Amor és vida , i, posteriorment, fent ús una vegada del pseudònim Ermengol de Montsec , amb diversos accèssits El 1866 en fou mantenidor Inserí poemes seus en diferents…

Comte d’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fou fundador i president de l’Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep creada el 1685 Publicà, anònima, l’obra d’erudició Clarín de la fama València 1683 i deixà inèdites algunes obres, com ara Práctica del juego de la espada i Espejo político de reyes y vasallos en la vida y sucesos del señor don Pedro IV Publicà un total de set poesies als reculls Luces de la Aurora València 1665 i Sacro monte Parnaso València 1686, i en presentà setze més a diverses acadèmies i…

Vida i obra Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…

Vida i obra Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester, era doctor en lleis i ocupà càrrecs oficials a València Molt vinculat al món de les acadèmies barroques, fou sobretot membre, des del 1681, i després president, de la de l’Alcàsser Autor de comèdies en castellà com Baile de la justicia de amor y desdén , Aire, tierra y mar son fuego i El amor y la esperanza en palacio , representades el 1680, el 1682 i el 1690 a València, respectivament Aquesta darrera es representà en el marc d’una festa teatral per a celebrar les segones núpcies de Carles II Escriví nombrosos romanços, cobles,…

Censor reial 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelonal Divulgà…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en història per la Universitat de València, el 1968 passà a dirigir el departament d’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant 1979, d’on fou catedràtic d’història de l’art Director de l’Institut d’Estudis Alacantins 1979-82 i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert d’Alacant 1996-2003, fou membre de diverses acadèmies, entre d’altres la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i la Reial Acadèmia…

Vida i obra Estudià humanitats a Castelló, i filosofia i teologia a València i Gandia A Salamanca 1733 estudià lleis, grec i hebreu Fou catedràtic d’hebreu a València 1746 i Salamanca 1747 Obtingué una canongia a la seu de Barcelona 1752, ciutat on entrà en relacions amb Josep Finestres i els intellectuals catalans Fou també canonge tresorer de Toledo 1759 Fou un personatge hàbil en l’àmbit cortesà i esdevingué una figura clau en la política cultural de la monarquia amb Carles III fou preceptor dels infants reials, director de la reial biblioteca, arxidiaca de València, ministre del Consejo…

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres i treballà d’advocat i de periodista Fou membre de la Lliga Regionalista i formà part de diverses acadèmies i entitats culturals Collaborà a “Catalana”, La Revista , La Nova Revista , “Revista de Poesia”, La Publicitat , La Veu de Catalunya , Revista de Catalunya , “Occident”, “Presència” i Serra d’Or , entre moltes altres publicacions Poeta lligat al neosimbolisme, publicà els reculls poètics Cendra votiva 1952, Port-Salvi 1955, Rescat diví 1958, En el llindar diví sonets penitencials 1980 i Nadal, misteri i missatge 1981…

En el món de la ciència no es pot concebre el treball en solitari ni circumscrit a les pròpies fronteres nacionals Ni tan sols en el cas dels estats més productius en el ram de la ciència i la tecnologia resultaria comprensible un tancament d’aquest gènere o cap altra restricció a la comunicació La recerca comporta sempre treball en equip i relació entre tots els components d’una comunitat científica, sigui disciplinària, institucional o nacional La complexitat i la densitat d’aquestes relacions no són fàcils de valorar quantitativament, però aquest mapa en dóna una estimació indirecta a…