Resultats de la cerca

Membre de la noblesa valenciana A partir del 1593 intervingué com a membre a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom de Lluvia hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà Algunes d’aquestes composicions es recolliren posteriorment al Cancionero de la Academia de los Nocturnos València 1905-12 També es conserven dos poemes seus al Cancionero del Duque de Estrada

Cavaller de Montesa, senyor de Montortal Ribera Alta Participà als certàmens de València del 1667, el 1668 i el 1669, sempre amb poesies en castellà Fou secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, on li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb allusió a tots els poetes que la formaven Académico pensil de las musas 1669

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs, de la qual fou president Com a autor dramàtic, fou el capdavanter de l’…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó,…

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…

Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-sis anys que…

El 22 de juliol de l’any 1500, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfons d’Aragó València 1455 – Tarragona 1514, bisbe de Tortosa diputat militar Joan de Montcada i de Cardona, senyor de les baronies d’Aitona, Mequinensa i Xiva diputat reial Martí Joan Botella, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc del Milà, canonge de Barcelona oïdor militar Lluís Meca, donzell de la vegueria d’Urgell, habitant a Montfalcó oïdor reial Jaume Guinard, ciutadà de Girona Nascut a València el 1455,…