Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…
,
Ausiàs Marc
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era fill de Pere Marc, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…
Arnau de Vilanova
Literatura catalana
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~ 1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Fou incardinat, però, a la diòcesi de València, probablement de molt jove, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Arnau estudiava a Montpeller el 1260, i s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat mèdic Breviarium practicae , hauria estudiat també…
Recursos que escassegen
La Terra no és una cornucòpia Però els humans hem tendit a voler-nos-ho creure Pocs i poc consumidors durant millenis, hem anat tirant de veta sense gaires problemes Al segle XXI, però, serem molts i molts que consumeixen moltíssim Els recursos naturals, finits per definició, ja comencen a escassejar Anomenem recursos naturals aquells béns fornits lliurement per la natura, des del sòl i l’aigua fins als boscos, la pesca, el petroli o els minerals Són béns que utilitzem per al consum directe com ara l’aigua potable, per a la producció d’altres béns fusta per a paper, etc, o per a la producció…
Joaquim Rubió i Ors
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, crític i historiador.
Vida i obra Fill d’un impressor i llibreter de vell, seguint un ús de la Barcelona de l’època completà els estudis secundaris en les escoles que sostenia la Junta de Comerç a Llotja Inicià després estudis eclesiàstics, que abandonà per falta de vocació Sense recursos per a seguir estudis a la Universitat de Cervera, decidí, enmig d’una crisi personal, professionalitzar-se en l’establiment patern Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis universitaris Completà la carrera de dret el 1841, però no prengué el títol d’advocat per no jurar la…
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com el Rector de…
,
Jordi Solé i Tura
Jordi Solé i Tura
© Fototeca.cat
Política
Dret
Historiografia catalana
Polític i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons i Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…
, ,
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87), era el fill segon d’Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença, però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit.
Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una…
,
Les formacions esclerofil·les mediterrànies
El truc de l’esclerofillisme Cada combinació de factors ambientals pot ser afrontada amb diferents estratègies, però una d’elles sol ser l’òptima i normalment acaba dominant En el cas dels vegetals, els factors climàtics condicionen l’estructura i la durada de les fulles, caràcters bàsics de resposta en front de la distribució de temperatures i precipitacions al llarg de l’any En ambients en què les temperatures no són limitadores en cap moment i en què l’aigua abunda sempre, els vegetals són perennifolis i tenen fulles relativament grans i poc endurides, anomenades malacofilles Aquest tipus…
El poblament humà de les boscanes decídues
L’origen i la diversitat del poblament Els primers humans moderns que arribaren a les boscanes decídues dels diferents continents ho feren per camins molt diversos i en moments no del tot coincidents Pel pes de les boscanes decídues a Europa, el poblament humà del continent europeu es tracta en el present volum amb un cert detall, mentre que el poblament i les relacions genètiques entre les diferents poblacions actuals dels continents asiàtic i nord-americà només s’apunten són considerats amb més deteniment als volums 6 i 8, respectivament El poblament de les boscanes europees Les boscanes…