Resultats de la cerca

Vida i obra Personatge polifacètic, i un dels més influents en la política, els afers religiosos, la cultura i la societat —com confirma El llibre de la baronia de Jaume Marc— de bona part del s XIV, fou un dels més significats assessors del rei Pere el Cerimoniós, nebot seu Fruí també de la confiança del seu germà Alfons, les festes de coronació del qual preparà manifestant-se amb un refinament propi d’un príncep renaixentista Durant aquestes solemnitats, segons conta Muntaner, un joglar recità 700 versos seus fets per a l’ocasió sobre el regiment de la cort Arran de la mort de la seva…

Vida i obra Comte d’Empúries, respongué amb un poema — A l’onrat Frederic terz vai dir — a la demanda que el 1298 havia fet Frederic III de Sicília sollicitant suports per a la seva causa per tal de fer desistir el rei Jaume II de la seva intenció d’atacar-lo si no restituïa Sicília a l’Església Aquesta situació ja havia provocat el 1293 la intervenció favorable a Frederic III d’un trobador anònim Seigner N’Enfanz, s’il vos platz Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Capçalera de Santa Maria de Castelló d’Empúries L’església parroquial de Castelló d’Empúries va ser bastida a partir del final del segle XIII amb la voluntat que esdevingués seu d’un recuperat bisbat d’Empúries Els comtes d’Empúries i els burgesos de la vila foren els principals valedors d’aquesta reivindicació, que mai no van assolir per l’oposició dels bisbes de Girona L’absis major, amb els seus esvelts finestrals i les tres capelles radials, s’aparta del tipus més corrent de capçalera d’església parroquial gòtica catalana perquè els seus…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen…

Mènsula d’embigat de la casa de la Cúria de Castelló d’Empúries, d’autor anònim Es tracta d’una magnífica talla de fusta aplicada a un embigat S’hi representa una escena que s’adiu perfectament amb l’ús de l’edifici un notari o home de lleis dicta un text a un escrivà, que el redacta sobre un pergamí La fusta és de pi, com ho era l’embigat original Les dues figures van ser tallades per ser collocades mirant a terra Es pot datar vers el final del segle XIV o el principi del XV CRBMC - C Aymerich El darrer retaule de pedra al nostre país El retaule de l’altar major de Castelló d’…

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…

Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries 1897, i altres drames com Les dues nobleses 1867, que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya 1871, La pagesa d’Ivissa 1877, Set de justícia 1888, Lo desheretat 1901, i comèdies com Un agregat de boigs…

Vida i obra Home de cultura humanista, fou doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de dret canònic en la de Barcelona i oïdor de l’Audiència Treballà per als comtes d’Empúries 1604-09, en diversos càrrecs jurídics La seva obra més important és la Crònica universal del Principat de Catalunya , escrita en tres parts primera part, en català, Barcelona 1609 edició d’una versió de les tres parts en castellà, Barcelona 1829-32 Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’ E ↑ Barelles , acabà component una història general de Catalunya…

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 Collaborà en la premsa catòlica de l’època, especialment a “Catalunya Social” 1921, i fou un dels impulsors a Catalunya de la democràcia cristiana com a inspirador d’Unió Democràtica de Catalunya, a més de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Traductor conscienciós dels clàssics, destaca sobretot per la traducció de l’obra completa d’Horaci, a més de fragments d’Aristòtil i d’Homer, un volum de Discursos de Ciceró i les…

Escolapi 1789, ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els « Ejercicios pío-literarios » 1817-33 i publicà una notable Academia literaria 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues