Resultats de la cerca

L’any 1971 es va donar a conèixer com a poeta al llibre collectiu en homenatge a Joan Oliver Pere Quart , I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment va publicar Guillaguí 1978, de marcat signe experimental Com a crític és conegut per les seves acurades edicions d’obres de Joan Oliver Temps, records , 1991, i Marines soledats cartes a la Conxita Riera , 2000, Francesc Trabal De cara a la paret , 2000, i Contes, arguments i estirabots , 2003 i Armand Obiols Mirall antic , 1988 És autor de la monografia La Colla de Sabadell Entre el noucentisme i l’avantguarda 2002 És…

Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la realitat…

Vida i obra De família benestant, s’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900 són d’un romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista “La Palma” o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es traslladà a Barcelona per fer-hi la carrera de dret, que no arribà a exercir s’hi relacionà…

Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…

Els precedents del segle XIV Relleus en marbre, actualment reutilitzats com a balustrada de la capella gòtica del Remei, a la catedral d’Oristany Tot i que és difícil determinar la datació i l’estructura original de totes dues peces, que potser pertanyen a la predella d’un retaule del final del segle XIV, s’hi pot veure la influència de l’escultura catalana d’aquest segle ©SBAPPSAECO Quan el 1326 els catalans van ocupar el Castell de Càller, el gran període del romànic sardotoscà arribava a la seva fi i el gust es desplaçava cap al gòtic N’és testimoni la capella del braç esquerre del…

Les sèries documentals dels arxius eclesiàstics conservades a Catalunya són posteriors a les dates d’execució dels primers conjunts de vitralls Així, les dades de la primera meitat del segle XIV són molt escasses i gairebé cap coincideix amb les restes d’obres Les notícies, molt puntuals, parlen de propostes de collocació de vitralls a l’església dels franciscans de Girona 1332, a la de Santa Coloma de Queralt 1348, o de les peces obrades per Bernat de Marata a Sant Cugat del Vallès 1333 Per al mateix edifici, Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo de Burgos contractaren la rosassa el 1343 En…

La historiografia Els estudis monogràfics sobre vidrieres són tardans, com també els intents d’integrar-ne l’evolució estilística dins la general de les arts del gòtic Dalmases – José-Pitarch, 1984 No obstant això, ja al segle XIX alguns historiadors i viatgers inclogueren en els seus escrits referències a algunes peces de vitralleria gòtica conservades a Catalunya Al llarg del segle XX s’afegiren a aquestes anotacions tot un munt de notícies disperses en articles i llibres no específics sobre la matèria Alguns diccionaris d’artistes també van incloure els mestres de vidrieres Entre totes…

Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…