Resultats de la cerca

El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1985, exerceix el periodisme cultural i la crítica literària en diversos mitjans de comunicació Diari de Barcelona , Avui ,  Serra d’Or,   El Temps i, de manera regular des del 1993, a La Vanguardia Dirigí una collecció dels Llibres del Mall i la revista literària  Lletra de Canvi  en la darrera etapa Ha publicat assaigs sobre aspectes diversos de literatura catalana i sobre alguns dels seus autors més destacats del segle XX  Joan Perucho i la literatura fantàstica 1989  La ciutat interrompuda De la contracultura a la…

En la introducció a Aragó de l’estil italogòtic –inspirat en els models creats pels pintors sienesos del segle XIV– s’ha de tenir en compte l’activitat pictòrica prèvia de Ferrer Bassa al palau reial de l’Aljafería, per encàrrec de la família reial, on va fer uns quants retaules que ja mostraven als saragossans les noves modalitats artístiques d’origen italià Per a la capella de Sant Martí, adossada a l’angle nord-est del palau, va fer els retaules de Santa Maria i Sant Martí, encarregats pel maig del 1339 Trens, 1936, pàg 165-166, doc VIII-XIII Amb tot i això, l’estil italogòtic es consolidà…

Vida i obra Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça Cabrera, la seva familia estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Es traslladà a València amb la seva família el 1438 No cursà estudis en cap universitat, sinó que estudià en l’escola catedralícia, fet habitual en la València del segle XV Una vegada cursats els estudis gramaticals, seguí estudis superiors en aquesta mateixa escola i es convertí en mestre en teologia Era cavaller i mestre en teologia, títol que rebé entre el 1468 i el 1471 Una de les funcions d’aquesta figura era fer sermons a la catedral, com a…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…

La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment…