El frontal de l’Epifania

Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic (núm. inv. 1949), procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893. Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada. Va ser encarregat per Joan de Rovira, prevere, i Jaume Tenes, ambdós de Sant Joan de les Abadesses, per a l’església del monestir a la segona meitat del segle XV.

És de vellut decorat amb brodats de pintura a l’agulla. El teixit de fons és un vellut blau fosc d’un sol cos. L’ordit de fons i l’ordit de pèl són de seda. Té una sola trama de seda. Va ser teixit en teler velluter de llisos i pedals. La part superior és ornamentada amb un serrell de passamaneria de seda vermella i or, fet en teler de passamaneria. El teixit i el serrell van ser fabricats segurament a València al segle XV.

La decoració és brodada. Els brodats es van fer sobre una base de tela de lli col·locada en un bastidor, on es dibuixaven al carbó les línies generals que s’havien de brodar i, una vegada fet el brodat, es retallava i s’aplicava sobre el teixit de vellut. Els brodats són de sedes policromes, d’or i argent. Les sedes són aplicades amb els punts següents: de matís per a les carnacions, de seda matisada per a les vestidures i les arquitectures, i falsa cadeneta, cordonet i punt anellat per a contorns i parts del dibuix. Els fils d’or i argent van ser brodats amb els punts: d’or o argent tibat, de cordonet, escacat i farcit. Porta llustrins aplicats. Una petita part de la decoració és brodada directament sobre el vellut. El més segur és que es tracti d’un frontal brodat i confeccionat en un obrador de brodat de Sant Joan de les Abadesses.

A la part superior té una caiguda o franja per damunt del vellut de fons, a la manera de guardapols, del mateix vellut que acaba en serrell de passamaneria de seda i or, ja esmentat. Aquest guardapols té brodats els escuts dels comitents, dos de cadascun. Els escuts dels extrems són brodats amb argent a punt tibat formant el fons: al damunt hi ha brodada amb seda negra una G, que continua amb una creu de doble travesser a la part superior. Es tracta de l’escut de Joan de Rovira. Els altres dos són amb fons d’or tibat i flors de sedes policromes; al damunt hi ha brodades amb argent unes tenalles. És l’escut de Jaume Tenes.

A ambdós laterals del frontal hi ha dues grans decoracions iguals. Només mostren diferències a la part central. Ambdues tenen forma octogonal amb vuit arcs ogivals. De la punta de cada arc sorgeix una tija que forma tres tiges més. Les dues laterals, horitzontals, són envoltades de fulles de card. De la tija central, vertical, en surt una flor de card. El brodat és de fil d’or i fil de seda groga. La flor és feta amb seda blanca i els extrems dels pistils són llustrins. L’octàgon de l’esquerra té, al centre, l’Agnus Dei. L’anyell amb nimbe daurat que aguanta amb les potes del davant un làbar, rodejat de llustrins daurats, és el símbol de sant Joan Baptista. L’octàgon de la dreta té, al centre, una àliga coronada i també rodejada de llustrins, amb les ales esteses, brodada amb fils d’or, símbol de sant Joan Evangelista. Els símbols dels dos sants Joans demostren que el frontal els era dedicat, advocació comprensible tenint en compte que el frontal es va fer per al monestir de Sant Joan de les Abadesses i un dels comitents es deia Joan.

L’escena central és l’Epifania, representada amb gran sentit pictòric. Sobre un sòcol hi ha un terra amb herbes. L’escena és marcada a la part central i els dos laterals pel tancat d’un estable. Quatre pals amb una teulada de dos vessants, posats al fons, a la dreta, evoquen el pessebre. Sota el sòcol, al centre, hi ha brodat amb seda groga i or l’anagrama de Joan de Rovira.

A la dreta de la composició, la Mare de Déu seu davant el tancat. Porta túnica brodada amb fil d’or; mantell blau llarg que descansa amb amplis plecs sobre el terra, i brodat amb seda matisada; i el folre és blanc. Es cobreix el cap amb un vel blanc i va nimbada. Té assegut a la falda l’Infant Jesús, que beneeix amb la mà dreta; vesteix una túnica blanca amb el coll d’or i té el cap nimbat. Malgrat ésser al pessebre és un infant molt més gran que un acabat de néixer, que és com se sol representar Jesús a l’Epifania. Darrere Maria hi ha sant Josep, assegut, amb túnica rosada i capa verda amb caputxa, amb la qual es cobreix el cap, també nimbat. A la mà esquerra té la vara florida brodada amb or. Darrere el tancat hi ha el bou i la mula, dels quals només surten els caps, brodats amb sedes. També hi ha una figura femenina, vestida segons la moda contemporània del frontal. Porta gonella baixa i de mànigues amples. La roba, al damunt, no té mànigues; al cap, nimbat, hi porta còfia, en la qual s’endevina el començament del trenat. Amb la mà agafa la copa d’or, que Melcior ha lliurat a la Mare de Déu per a l’Infant. És Salomé, una de les llevadores, de les quals parlen els evangelis apòcrifs, que, a més d’ajudar la Mare de Déu en el part, són com notaris del naixement de Jesús i de la virginitat d’ella després del part.

Al costat esquerre de la composició hi ha els tres Reis Mags. Melcior besa els peus de Jesús, per la qual cosa s’ha tret la corona, que és a terra, al centre de la composició. Té els cabells i la barba blancs; la corona és formada per corona i capirot junts. Vesteix un llarg mantell de seda rosa amb decoracions de grans cercles amb una flor al centre, brodats amb or. El mantell li cobreix les espatlles però no els braços; és molt llarg i penja pel davant i pel darrere. Permet veure les mànigues del gipó, ajustades amb el puny de la camisa visible. Més a l’extrem esquerre, Gaspar i Baltasar, drets, porten les seves ofrenes a la mà. El primer, amb cabellera rossa arrissada i barba, assenyala l’estel que és damunt la teulada del pessebre. Vesteix jubó fins als genolls, amb mànigues i cos oberts per a deixar sortir les mànigues ajustades del gipó, i l’acabament del faldellí amb entretallats decoratius. Cenyeix la cintura amb una mena de vel, i porta cinyell que li travessa el cos fins a la cintura, des d’on penja l’espasa. Porta calces ajustades i una corona al cap. Baltasar, de pell blanca i sense barba, mira l’estel. Encara no estava fixat en la iconografia dels Reis Mags el color negre del tercer. Porta cabellera i corona al cap. El jubó és de mànigues ajustades i tancat, el cinyell és d’or, i també porta cinyell de pit, per a penjar l’espasa a la cintura. Porta calces ajustades i botes altes per damunt de genoll. Tots tres Reis van vestits com els nobles de la segona meitat del segle XV i la seva indumentària és un bon exemple d’allò que era la moda cortesana del moment. Cap d’ells té nimbe al cap.

El brodat de la composició central del frontal és un dels millors conservats a Catalunya corresponents a l’estil flamenc de pintura a l’agulla. És de gran refinament i perfecta realització. S’ha perdut el brodat de les cares de Jesús, Maria i sant Josep. El cartó segueix l’estil de Jaume Huguet, però no hi ha cap documentació que ho acrediti. Podria haver estat fet per un pintor del seu cercle o per algun dels seus seguidors.

Bibliografia consultada

Catalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich, 1893, pàg. 238-239; Mâle, 1902, vol. I, pàg. 250; Réau, 1958, pàg. 222; Santos Otero, 1982, pàg. 159-164 i 202-204; Martín i Ros, 2003c.