Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Pere de Queralt i de Pinós
Literatura catalana
Senyor de la baronia de Queralt (Pere VI de Queralt) i de la vila de Santa Coloma, militar, diplomàtic i home de lletres.
Vida i obra Fill i successor de Dalmau I de Queralt i de Rocabertí Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra 1378-79 El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut el 1392 prengué part en l’expedició a Sicília amb l’infant Martí Fou ambaixador a Roma davant l’emperador i davant el rei de Nàpols 1396-97 i collaborà en l’organitzacióde la croada que Martí I trameté contra Tunis L’inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa posseïa un Lancelot , un…
Les històries naturals
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…
Joaquim Salarich i Verdaguer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Metge, historiador i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…
, ,
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Literatura catalana
Historiador i humanista.
Vida i obra Fou nomenat notari públic per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del s XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu inconfusible…
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…
,
Narcís Verdaguer i Callís
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, polític, publicista, poeta i traductor.
Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…
,
Josep Yxart i de Moragas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Crític literari.
Vida i obra De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, installat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana Així, collaborà a La Ilustración Universal , El…
,
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Alexandre Galí i Coll
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia catalana
Esport general
Literatura catalana
Pedagog i historiador.
Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…
, , ,
El mapamundi de Cresques Abraham, de l’any 1375
Sis fulls de pergamí molt grans, avui partits per la meitat i adherits a set taules de fusta, de 64 per 25 cm en cinc d’elles per les dues cares, i en dues per una de sola, constitueixen el manuscrit especial 30 de la Biblioteca Nacional de París Estan catalogats com un manuscrit, però no formen un còdex convencional ni en tenen l’aspecte L’infant Joan, duc de Girona, al novembre del 1381 en va fer obsequi al rei Carles VI de França, cosí germà de la seva muller L’obra d’art fou guardada amb els llibres del tresor del Louvre, i d’aleshores ençà no ha estat apartada de la…