Resultats de la cerca

Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians del 1658, el 1665, el 1667 i el 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un cas misteriós de l’anada del viàtic a casa d’un pagès Sembla que deixà inèdites diverses comèdies que no s’han conservat

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…

Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge,…

Vida i obra Autor de diversos poemes liminars o presentats a certàmens i festes religioses de Barcelona i de València El 1603, força anys després d’haver-lo escrit, publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta , acompanyat de la traducció d’ El amor enamorado de l’italià Antonio Minturno Una altra obra seva, Las lágrimas de san Pedro y Rimas espirituales y morales , sembla que s’ha de considerar perduda Bibliografia Querol Coll, E 2006 Vegeu bibliografia

Les seves peces mostren la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània Treballà amb la companyia Artis , que estrenà part de les seves obres, com Orgull de casta 1950, Es sogre de Madò Rosa 1950, Més vell que es pastar 1952, Can Miraprim 1953, Així és el món 1954, Dilluns de festa major premi Ciutat de Palma 1955, Sa viuda consolada 1957, A on anam 1957 i Mala rel 1961 entre d’altres Collaborà a les publicacions “Baleares” i “Ponent”

Vida i obra Tercer marquès d’Aitona i gran d’Espanya Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment El 1623 fou designat ambaixador a la cort imperial d’Alemanya, i el 1629 fou enviat com a ambaixador extraordinari als Països Baixos, tasca que desenvolupà fins a la seva mort amb gran competència, però a desgrat, convençut que la pèrdua d’aquests territoris era inevitable Té un sonet liminar, en castellà, dedicat a Jeroni d’Herèdia pel seu llibre Guirnalda de Venus casta La seva producció historiogràfica és anterior al 1623, i en destaca l’ Expedición de los catalanes…

Amb estructura de diccionari, aplega alfabèticament una gran quantitat d’entrades, que recullen anotacions de dietari, observacions morals i poemes Des del seu retir solitari a l’Eixample de Barcelona, Bauçà contempla estupefacte el formiguer humà de l’exterior, examina minuciosament els gestos i les conductes quotidianes del veïnat, que responen a lleis tribals i a l’obediència estulta de rols de casta Una obra desmesurada i delirant, que escapa a qualsevol control i defuig el tòpic, l’amabilitat social, alhora que es malfia de l’intellectualisme i de qualsevol subtilesa…

Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de ↑ Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de CastellaFou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es relacionà des de molt jove amb els reis…

Les universitats a Europa Al despertar econòmic, polític i social europeu arran dels segles XI i XII va seguir un renaixement cultural que tingué les seves manifestacions en les escoles urbanes, ja fossin municipals i/o majoritàriament episcopals Aquestes escoles substituïren en gran part els antics centres monàstics alt-medievals, a la vegada que van ser les cèllules originàries de les primeres universitats al segle XIII Això succeí quan les agrupacions de mestres i estudiants — Universitas magistrorum et scholarum — aconseguiren un grau respectable d’autonomia envers els cancellers…

Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…