Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Santiago Albertí i Gubern
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, editor, traductor i filòleg.
Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…
, ,
Els miralls
Literatura catalana
Llibre de poemes de Pere Gimferrer publicat l’any 1970.
Desenvolupament enciclopèdic El desig vehement d’investigació lírica porta l’autor a provar d’esberlar totes les convencions formals de la poesia Esperit barroc i anticlàssic, Gimferrer fa de l’aparell teòric i lingüístic de la literatura el tema central del llibre mostra els referents literaris dels poemes, els paranys de la llengua que fa servir, la reflexió crítica sobre la poesia i, tot jugant amb aquests elements, compon una de les obres més radicalment innovadores de l’època L’inici de la seva obra literària en català suposa el descobriment d’una llengua amb la qual «ja li…
L’escola
Hom coneix encara malament l’evolució concreta de l’aparell escolar durant les primeres dècades de l’establiment del règim liberal burgès No se sap de cap estudi ben fet i de conjunt de l’estat de l’escolarització a Catalunya o als altres països de llengua catalana abans de l’anomenada Llei Moyano del 1857 Tot i que els polítics reformadors liberals consideraven transcendental una mesura com la creació d’escoles gratuïtes d’instrucció primària en nombre suficient, el cert és que a mitjan segle XIX la xarxa escolar pública d’aquests territoris era molt desigual, des d’un punt de vista…
La indústria naviliera
Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El desenvolupament de la…
El “casino dels senyors”
Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar…
La guerra dels Matiners
La guerra dels Matiners 1846-1849 La guerra dels Matiners hauria de ser reconsiderada en múltiples direccions, més enllà d’allò que es coneix millor Se sap, per exemple, que fou, un cop més, el resultat de la coincidència d’un estès descontentament camperol i, alhora, d’una nova iniciativa politicomilitar del partit carií, desencisat pel fracàs de la maniobra en favor del matrimoni entre Isabel II i el comte de Montemolín Resta, per tant, ben clar que, sense l’acció des de dalt del partit carií a l’exili, l’enfrontament no hauria pres les característiques de guerra oberta En aquest sentit, l’…
Sindicat vertical i contrarevolució agrària
Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…
Salvador Dalí i Domènech
Cinematografia
Pintor, guionista i teòric.
Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…
,
La premsa diària
“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina