Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Joan Povill i Adserà
Literatura catalana
Poeta, novel·lista, dramaturg i crític teatral.
Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic “La Nau” com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca…
Emili Granier i Barrera
Literatura catalana
Assagista, poeta i traductor.
Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934…
Joan Castelló i Guasch
Literatura catalana
Prosista i folklorista.
Vida i obra Coincidí al “Diario de Ibiza” amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estre-ta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a “El Obrero Balear” 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’“El Pitiuso” 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El libro de cocina…
L’edat d’or
Literatura catalana
Llibre de poemes de Francesc Parcerisas, publicat l’any 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’…
En quarantena
Literatura catalana
Llibre de poemes de Narcís Comadira (1990).
Desenvolupament enciclopèdic El títol de l’obra situa el lector en el marc temporal dels quaranta anys i escaig del jo líric, en un moment de pas i de balanços l’edat en què també ho havia fet Petrarca en el seu Cançoner , que constitueix una suspensió provisional de tota decisió en quarantena per examinar illusions passades i possibles camins presents i futurs El llibre es divideix en dues parts asimètriques, caracteritzades per l’absència de puntuació la primera I, amb vint-i-sis poemes de forma i mètrica molt variades incloent-hi un poema en italià i un altre en prosa, i la segona II,…
Josep Pijoan i Soteras
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Estudià lletres i arquitectura De jove, intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a “Pèl & Ploma”, on publicà els primers poemes El 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la Calma, al Montseny, que el posà en contacte amb Joan Maragall, amb qui establí una ferma amistat N’és una prova el pròleg que aquest li feu a l’únic recull que publicà, El…
Aturar la guerra: les gestions secretes del president davant del Govern britànic (1936-1939)
Segons un historiador excepcional, Pierre Vilar, «la revolució espanyola s’ha descrit sovint a partir de l’exemple català, que té la seva dinàmica pròpia», ja que primordialment va tenir lloc a Catalunya i, en menor mesura, al País Valencià i una part de l’Aragó Així doncs, el 1936 Catalunya adquirí un protagonisme internacional que no havia tingut des de la guerra de Successió, acabada el 1714 La valoració que els britànics feien de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya variava molt depenent de si consideraven el Principat una simple comarca o regió d’Espanya —com feia per exemple George…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt…
Deu anys de lluita per la pau i la justícia social al camp (1921-1931)
Als anys vint, Lluís Companys es va entregar en cos i ànima a l’intent de resoldre el problema social agrari català En aquest període, hi dedicà bona part de les seves actuacions públiques i bona part del seu temps com a polític, advocat, sindicalista, propagandista i periodista Com a dirigent agrari, Companys desenvolupà, des d’aquests diferents àmbits professionals i vocacionals —que no eren pocs—, les seves principals aptituds i capacitats, que havia anat adquirint i enriquint des de ben jove i que al principi dels anys vint ja es trobaven en un estat de maduresa indubtable Aquestes…
Una obra de govern densa i consistent (1933-1939)
En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…