Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Josep Ros i Artigas
Literatura catalana
Escriptor.
Durant els anys trenta, dugué a terme una gran activitat literària Com a dramaturg publicà La Simona del castell 1935 i a la “Biblioteca Teatral de les Escoles Catòliques”, El pessebre de la cegueta 1933, La filla del joglar 1934 i L’Eloi, ferrer de Figueres 1935 El 1937 aparegué Hong-Cong, 19 groc-oliva , un recull de narracions de mirada compassiva i irònica envers l’ésser humà L’any següent publicà el recull de poemes L’oreig i la branca 1938 Amb un llenguatge molt treballat i musical, típic de la poesia de l’època i especialment proper a Marià Manent —que prologà aquest llibre—, la poesia…
,
Ramon Arqués i Arrufat
Literatura catalana
Crític i historiador de la literatura.
Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al “Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana”
Eudald Serra i Buixó
Literatura catalana
Assagista.
Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens “La Veu de l’Àngel de la Guarda” El 1913 es feu responsable de “Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús”, fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca “Foment de Pietat Catalana”, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important dedivulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses revistes…
Francesc Mas i Abril
Literatura catalana
Comediògraf, poeta i prosista.
De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a “Lo Teatro Regional”, creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva producció…
Joan Antoni Pagès i Montllor
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen, carácter y…
,
Pere Ribot i Sunyer
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Començà publicant al Diari de Mataró i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…
,
Joan Avinyó i Andreu
Literatura catalana
Historiador del lul·lisme.
Fou deixeble de Salvador Bover i autor de nombrosos treballs sobre Ramon Llull, de reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, de la primera Història del lullisme 1925
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…
La ciutat dels morts
L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…