Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Amadeu Aragay i Davi
Història
Política
Comunicació
Literatura catalana
Publicista i polític.
Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…
,
Isidor Macabich i Llobet
Literatura catalana
Poeta, assagista i folklorista.
Vida i obra Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot Canonge arxiver d’Eivissa 1913, fundà el Centre d’Acció Social, i, el 1919, la Federació catòlico-agrària d’Eivissa A partir del 1901 publicà multitud d’articles periodístics de tema divers a la premsa local, especialment al “Diario de Ibiza”, del qual fou redactor en cap La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de…
Maria Barbal i Farré
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…
,
La tradició catalana
Literatura catalana
Política
Cristianisme
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892.
D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…
,
Isidre Grau i Antolí
Literatura catalana
Novel·lista.
Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve , s’…
,
La papallona
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller, publicada el 1882 i considerada la primera novel·la catalana moderna.
Desenvolupament enciclopèdic És l’estudi de la seducció i la transformació en víctima d’una jove, entre el 1867 i el 1868, en el marc de les desigualtats socials causants de l’acció Oscilla entre una actitud analítica propera al naturalisme zolià i el treball amb un material novellístic condicionat pel sentimentalisme moralista i pels clixés literaris fulletonescos vigents Aquests elements romàntics sostenen una evocació costumista de la Barcelona preindustrial —els barris menestrals— en contrast amb la burgesia naixent aquest context sociològic defineix el caràcter dela novella i n’empeny el…
Josep Iglésies i Fort
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Vida i obra Exercí bàsicament de geògraf i d’historiador De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer…
Eduard Escalante i Mateu
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un acte, a vegades bilingües, entre les quals…
La força dels nuclis extrabarcelonins
El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir…
Clients, arquitectura i art en la Catalunya modernista
Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou…