Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Francesc Mulet
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Religiós dominicà, professà al convent de València 1642 i ocupà càrrecs importants dins el seu orde Fou catedràtic d’arts 1652 i de filosofia moral 1656 a la Universitat de València, i com a tal escriví una obra teològica, el Tractatus de uitiis et peccatis , datada l’any 1675 ms 836 de la Biblioteca Pública Provincial de Palma Fou també un reconegut predicador, però els seus sermons no s’han conservat Li han estat atribuïdes diverses composicions poètiques, de caràcter burlesc, que Constantí Llombart publicà amb el títol d’ Obres festives compostes segons antiga,…
Josep de Togores i Sanglada
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta, estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra i a la campanya d’Alacant en la del Francès Afavorí el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, a través de la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País —en fou primer director— i en l’Ajuntament de Palma, del qual era regidor perpetu Fou amic d’Antoni Febrer i Cardona i de Jovellanos Adoptà majoritàriament la llengua catalana en tota la seva producció Li han estat…
Guillem de Castro i Bellvís
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs, de la qual fou president Com a autor dramàtic, fou el capdavanter de l’…
Afganistan 2017
Estat
La violència va continuar marcant la vida de l’Afganistan, país que va demanar més suport militar als Estats Units el president Aixraf Gani passant revista de la guàrdia d'honor de la Força de Seguretat i Defensa Nacional afganesa, el 7 d'octubre de 2017, a Kandahar © US Air Force / Alexander W Riede La violència va continuar marcant la vida d’aquest país Al gener, 18 policies van morir a la província meridional de Kandahar en un atac dels talibans El mes següent, almenys 20 persones van resultar mortes en un atemptat suïcida a Kàbul reivindicat per l’Estat Islàmic, grup que va assassinar 10…
França 2011
Estat
Trobada dels líders del G8 a Deauville, França © Unió Europea Entre altres qüestions, l’any va estar marcat per les eleccions presidencials que s’han de celebrar al maig del 2012 Així van aparèixer als mitjans nous líders de la dreta francesa disposats a disputar el comandament del país a Sarkozy, com ara François Bayrou, Jean Louis Borloo i especialment Dominique de Villepin, que una vegada absolt del cas Clearstream en el qual, justament o no, el va ficar Sarkozy, va començar a aplanar-se el camí cap a les eleccions Al principi d’any Villepin es va prodigar en aparicions programàtiques…
Índia 2011
Estat
En plena crisi financera internacional l’economia índia va mantenir el seu dinamisme i va créixer per sobre del 7%, gràcies en bona part a una població enorme el 2011 va superar els 1200 milions de persones, un increment de 181 milions en una dècada, que és majoritàriament jove, formada i capaç d’inserir-se en les dinàmiques globals En el pla regional, l’Índia va buscar consolidar el seu estatus de potència regional davant de la Xina, tot i que dins del BRICS Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, Delhi i Pequín coordinen agendes per a augmentar la seva influència en el governament global…
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…
, ,
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…
,
Meteorologia i climatologia 2011
Meteorologia
Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…
Energia 2017
Tecnologia energètica
Energies renovables L’evolució de la potència elèctrica installada al món dona una idea precisa de l’evolució del preu de l’energia elèctrica que, en l’actualitat, està assolint cada font d’energia per a generar electricitat Per primera vegada en la història, durant l’any 2016, l’energia solar sumant la tecnologia fotovoltaica amb la termosolar va ser la font energètica líder, amb 72 GW, seguida per l’eòlica, amb 53 GW, el carbó amb 52 GW, el gas natural amb 41 GW i la hidro-elèctrica amb 31 GW En el rànquing, no hi van aparèixer fonts energètiques clàssiques, com la nuclear o el petroli,…