Resultats de la cerca

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Com a pintor, i també en l’obra literària, intentà una mesurada adaptació del romanticisme Poesías , 1853 Al seu Tratado de Paisaje 1862, acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 El 1879 elevà a la Diputació Balear una memòria sobre la situació del Teatre Principal de Palma Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caràcter eclèctic Dirigí el diari carlí “La Almudaina…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida inquieta de↑ Claudi M Broch , que s’inicia amb l’evocació de la seva infantesa i l’adolescència, en una família benestant de Barcelona, a la qual segueix una joventut cosmopolita, errant i insatisfeta, marcada per les relacions amorosesi l’atracció per la literatura finalment, al Japò, ja madur, troba l’estabilitat personal i accepta la seva obra, que fins ara havia rebutjat Nascut en una família de l’alta burgesia barcelonina, la infantesa de Claudi transcorre en una torre magnífica, de la qual destaca un jardí de grans dimensions…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les Tabulae 1553 de…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…

Desenvolupament enciclopèdic Planteja la inadaptació social i l’enfonsament moral d’una jove d’extracció humil que intenta superar els condicionaments de classe i fugir del medi en què ha nascut Maria es veu obligada a treballar de peixatera i a ajudar la seva mare en les feines de casa Voldria escapar de l’alienació de la família, el treball i el barri Flirteja amb Joan, un veí seu, pixatinters amb ínfules d’intellectual, que té previst de traslladar-se a un pis d’una altra barriada de la ciutat Contempla també amb esperança la notícia dels plans urbanístics que, temps a venir, derruiran el…

Desenvolupament enciclopèdic Explora els mecanismes ocults de la incomunicació humana i tracta de les relacions afectives, la inexorabilitat del temps i la impossibilitat d’assolir la felicitat Una parella maduraarriba a la seva segona residència, situada en una urbanització solitària, una tarda freda i plujosa Quan va a l’híper, Ella recull L’Home que s’ha quedat en pana a la carretera i el duu a un self-service on La Dona li explica un amor apassionat de joventut De tornada a casa, Ella fa balanç de larelació conjugal amb El Marit de nit, retroba L’Home en el mateix punt de la carretera i s…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…

Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…

Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …