Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
Manuel Sayrach i Carreras
La casa Sayrach, de Manuel Sayrach i Carreras, a la Diagonal de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura
Arquitecte i escriptor.
Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…
,
Antoni Ribera i Jordà

Antoni Ribera Jordà
CRIS
Astronomia
Submarinisme
Geografia
Literatura catalana
Submarinista, escriptor i investigador.
Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 i L’…
, ,
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
Pere-Jordi Bassegoda i Musté

Pere-Jordi Bassegoda i Musté
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Poeta, traductor i arquitecte.
Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore,…
,
Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Escriptor i arquitecte.
Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona i després a La Vanguardia Amb…
,
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…
,
Rafael Masó i Valentí

Rafael Masó i Valentí
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona i germà del pedagog Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona i fou un dels fundadors de Vida 1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia , L’Enderroc , Lletres o Lo…
,
Domènec Badia i Leblich
Domènec Badia i Leblich (Alí Bei-el-Abbasí)
© Fototeca.cat
Literatura
Geografia
Viatger i escriptor, conegut pel pseudònim d’Alí Bei-el-Abbasí.
Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica, per aquests països, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert la Mediterrània al comerç català, altrament en conjuntura expansiva Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic Home intelligent i observador, i també bon dibuixant,…
,