Resultats de la cerca

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la coral…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

De família benestant, el 1914 s’associà amb Joan Pallàs en un pròsper negoci tèxtil que li permeté de dedicar-se al mecenatge, la beneficència i les activitats culturals Viatjà extensament pel Pròxim Orient, els Estats Units i l’URSS, i fruit d’aquests viatges són, entre d’altres, les obres  Impressions d’un viatge a Terra Santa 1926,  Del país de les coses grans 1927 i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia 1929 El seu interès principal fou, però, l’excursionisme, amb una especial dedicació a la fotografia soci protector del Centre Excursionista de Catalunya  CEC, en presidí la secció de…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són  Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’…

Arquitecte de professió, participà en el pla de reforma de Barcelona Les seves obres més representatives són la casa Rocamora passeig de Gràcia - carrer de Casp, la casa Berenguer carrer de la Diputació i el collegi Comtal 1909, a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona 1925-27 i d’altres assaigs Collaborà literàriament a diverses revistes com La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç  i des del 1905 feu crítica d’art al Diario de Barcelona  i després a La Vanguardia Amb…