Resultats de la cerca

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i del…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades…

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’heu fet 1978…

S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls  Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc   Apostà per la narrativa amb la novella  Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …

Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…

De família benestant, el 1914 s’associà amb Joan Pallàs en un pròsper negoci tèxtil que li permeté de dedicar-se al mecenatge, la beneficència i les activitats culturals Viatjà extensament pel Pròxim Orient, els Estats Units i l’URSS, i fruit d’aquests viatges són, entre d’altres, les obres  Impressions d’un viatge a Terra Santa 1926,  Del país de les coses grans 1927 i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia 1929 El seu interès principal fou, però, l’excursionisme, amb una especial dedicació a la fotografia soci protector del Centre Excursionista de Catalunya  CEC, en presidí la secció de…

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or