Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Maria Anfruns de Gelabert
Teatre
Literatura catalana
Escriptora.
Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre Autora de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles 1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica , a la postguerra edità una obra lírica Fiesta en palacio , 1965 i una joguina en vers destinada al públic infantil Florida de virtuts Els petits pastorets , 1966
,
Manuel Balasch i Recort
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Prevere, poeta, hel·lenista i historiador de la literatura.
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué…
,
Jaume Casas i Pallerol

Jaume Casas i Pallerol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les bodes de can…
,
Ambrosi Carrion i Juan
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i novel·lista.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920, El fogueral 1925,…
,
Ramon Pinyol i Balasch

Ramon Pinyol i Balasch
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta i editor.
Llicenciat en filologia clàssica Signa com a Ramon P Balasch Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller, Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata 1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i traduït, amb A…
,
Antoni de Banyuls i de Forcada
Cristianisme
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fill de Tomàs de Banyuls i de Martin, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit del cavaller de Montferrer Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del Grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire 1780-1782, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de Sebastià Sibiuda, aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor…
,
Ramon Erra i Macià
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà…
,
Pere Barnils i Giol
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i fonetista.
Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…
,
Eugeni Cortade
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i prevere, d’expressió catalana i francesa.
Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC Animador del butlletí Société agricole, scientifique et…
, ,
Joan Garí i Clofent
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de L’única passió noble 2015, premis Ciutat de…
,