Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Claudi Mas i Jornet
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a “Les Quatre Barres”, “Penedès Nou”, “Catalunya Artística”, “Baluard de Sitges” i “Joventut”, entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs sobre temes…
Salvador Perarnau i Canal
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat mestre en gai saber Collaborà a La Tralla , “Fornal” i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els…
Jaume Aulet i Amela
Literatura
Historiador de la literatura.
Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha dedicat, sobretot, a l’estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània Sobre aquests temes ha publicat diversos llibres, com L’obra de Josep Carner 1991, Josep Carner i els orígens del Noucentisme 1992 o Antologia de la poesia noucentista 1997 També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d’exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània L’any 2005 fou guardonat amb el premi Aurora Díaz-Plaja d’estudis sobre…
,
Eudald Duran i Reynals
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix plenament en l’…
,
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment…
,
Fidel Riu i Dalmau
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes “Cenacle” 1915-17, plenament noucentista, i “Ciutat” 1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari “El Pla de Bages”, vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes “Joventut” 1918-19 i “Om” 1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert…
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Assagista i narrador.
Vida i obra Doctor en farmàcia 1915, fou batlle d’Artà 1926-27, president de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1934-36, i el 1984 fou nomenat doctor honoris causa per la UIB Collaborador de “La Nostra Terra” i “Almanac de les Lletres”, escriví diversos estudis científics i tècnics, i de tema històric, cultural i literari D’un estil elegant i amb una visió del món coincident amb la dels noucentistes mallorquins, els seus assaigs, de marcat caràcter divulgatiu, tendeixen a reflectir les formes de vida tradicionals i a rescatar de l’oblit figures emblemàtiques del món intellectual En-tre…
Carles Fages i de Climent
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i assagista.
Doctor en llengües clàssiques Exercí de poeta, amb un gran rigorformal i lingüístic, fruit de l’herència noucentista rebuda El 1924 publicà el seu primer llibre, Les bruixes de Llers 1924, un recull de poemes que, illustrat per Salvador Dalí, fa un recorregut pels mites de l’Empordà i dels Pirineus El seguiren Tamarius i roses 1925 —on es detecta clarament la influència de Josep Carner i de Guerau de Liost—, Sonets a Maria Clara 1938, de tema amorós, Poema dels tres Reis 1950, Balada del sabater d’Ordis 1954 —llarg poema amb pròleg d’Eugeni d’Ors i dibuixos de Salvador Dalí, on…
Josep Aragay i Blanchart
Literatura catalana
Poeta, assagista i teòric de l’art.
Vida i obra Exercí bàsicament com a pintor i ceramista Estigué molt vinculat al moviment noucentista i en fou un dels principals preceptistes Es formà a l’acadèmia Galí 1907-11 Eugeni d’Ors li confià la direcció plàstica de l’↑ Almanac dels Noucentistes 1911 També collaborà a La Revista Fou illustrador de publicacions periòdiques i de llibres, com ara Poemes del port de Josep Maria López-Picó 1911 o Poemes de neguit de Joaquim Folguera 1915 Formà part del grup de Les Arts i els Artistes El 1924, per temes relacionats amb el cop d’estat del 1923, fou expulsat de l’Escola Superior…
Delfí Dalmau i Gener
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Vida i obra Fundador del Liceu Dalmau 1919 d’ensenyament mitjà i d’idiomes, que fou clausurat el 1939 i el 1940 passà a ser l’Institut Belpost-Tecnopost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935—, membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i un dels principals impulsors de l’esperantisme a Catalunya Publicà un gran nombre d’articles en favor de la normalització del català i la promoció de l’esperanto, i prop d’unes tres-centes collaboracions de caràcter pedagògic, filosòfic,…