Resultats de la cerca

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tant culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

Vida i obra Fill de Joaquim Rubió que, el 1858, passà de la Universitat de Valladolid a la de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres 1876 i en dret 1888 en aquesta universitat Orientat de primer, per influència dels professors Bergnes de las Casas i Ramon Garriga, a l’estudi de les literatures clàssiques, el 1878 es doctorà a la Universitat de Madrid amb un Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna 1879 sota el mestratge de Manuel ↑ Milà i Fontanals , s’inclinà per l’estudi de la literatura espanyola…

Vida Fill de pares obrers A setze anys obtingué el títol de professor de català, i el 1938 ocupà oficialment una plaça d’ensenyament primari a Granollers Ingressà a la Universitat de Barcelona 1939 i es llicència en llengües clàssiques l’any 1942 Durant el seu pas per la universitat començà l’activitat catalanista i antifranquista, orientada molt especialment vers la defensa de la llengua i la cultura catalanes, aleshores prohibides per la dictadura, causa en la qual s’uní a condeixebles, entre els quals hi havia Josep Palau i Fabre, Frederic-Pau Verrié i Josep Romeu El 1942 assistí a les…

Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…