Resultats de la cerca

Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu  1976, amb Ricard Martínez i Pinyol i Nós 1981, i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja 1989, al qual seguiren Que no passa 1990, premi Ausiàs Marc 1989, Vedat 1994, premi Carles Riba 1993,  La vestidora i el dol  1998, premi Miquel de Palol, l’antologia Córrer la taronja   1979-2001 2002,  A l’encesa 2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i  Els ulls de la gossa 2021, recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi poemes fins ara…

Després d’obtenir un grau en literatura anglesa per la Universitat de Brandeis 1978, el 1980 es llicencià en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1988 El 1984 obtingué el màster en literatura comparada per la Universitat de Berkeley, i el 1986 el doctorat per la Universitat de Stanford Professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona i professor assistent al departament d’anglès de la Universitat de Barcelona 1981-82, el 1983 continuà la carrera acadèmica als Estats Units com a professor associat al departament d’estudis hispànics de la Universitat de…

Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una distinció per a la Promoció de la…

Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons contemporani que…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves aportacions,…

Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979, Hoja del Lunes…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i P Ovidi Nasó…

Professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Doctorada amb un estudi sobre la novella de postguerra, La narrativa al Camp de Tarragona 1939-1985 1986, ha dedicat recerques al teatre, L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda 2002, amb Francesc Massip, i a l’obra de MA Capmany, que ha reivindicat des del feminisme modern Maria Aurèlia Capmany Escriure la vida en femení , 2008 Ha fet aportacions a la crítica feminista i als estudis de gènere amb treballs sorgits entorn del seminari Paraula de dona Dones i literatura Tarragona des del 1994, del llibre Dones i literatura, present…

Catedràtic de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, emèrit des del 2021 Entre el 1976 i el 1980 exercí de lector a la Universitat de Ratisbona Alemanya El 1974 fou un dels primers redactors de la revista Els Marges , que codirigí amb Jordi Castellanos des del 1991 fins a la mort d’aquest 2012, i que posteriorment ha dirigit en solitari Ha publicat a L’Avenç , la Revista de Catalunya ,  L’Espill i El Punt Bona part de la seva recerca l’ha centrada en l’estudi del Noucentisme, amb especial atenció a la figura d’Eugeni d’Ors, de qui ha editat diversos volums de la seva Obra…