Resultats de la cerca
Es mostren 3986 resultats
Just Calveyrach
Literatura francesa
Literatura catalana
Escriptor en llengua francesa i catalana.
Passà una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica Publicà reculls poètics, com Guyanes 1941, i de les seves collaboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià Dirigí les revistes La Lyre i L’Éveil Catalan
,
Agustí Calvet i Pascual
Agustí Calvet i Pascual
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodista i escriptor.
La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32 1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…
, ,
Damas Calvet i de Budallès
Damas Calvet i de Budallès
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai saber,…
,
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Gual
Filosofia
Literatura catalana
Humanista i cronista.
Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…
,
Josep Calveras i Santacana
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i erudit.
Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta Historica…
,
Pere Calders i Rossinyol
Pere Calders i Rossinyol
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i dibuixant.
Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…
, ,
Pere Calders
Literatura catalana
Cristianisme
Religiós i escriptor.
Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae
,
Antoni (?) Calders
Literatura catalana
Cristianisme
Religiós i escriptor.
Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI
,
Vicenç Caldés i Arús
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i tècnic en arts gràfiques.
A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia 1908-10 i El Teatre Català 1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La Publicidad i…
,
Francesc Calça
Historiografia catalana
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…
, ,